Un
poema del que és fins ara el darrer llibre de poemes de Krystyna
Dąbrowska, El temps i la cortina,
que va publicar l’any
2014. El començament, o en general el plantejament del poema, és
molt deutor de la poètica de Wisława
Szymborska.
SECURITY
QUESTIONS
Com et
deien els teus quan eres petita?
En
quina ciutat vas conèixer el teu marit/la teva dona?
En quin
carrer vivies quan tenies vuit anys?
Quin és
el nom del teu primer amor?
Són
preguntes que em fa el sistema
a la
pàgina de l’ambaixada dels Estats Units.
En
responc una per tenir la clau d’accés
i
omplir online la sol·licitud del
visat.
Són
preguntes de seguretat, security questions.
Però també són preguntes d’inseguretat,
desperten la fera, la memòria ullalerta
que segueix pels seus propis camins.
Nom de la persona amb qui et vas portar malament?
Expressa amb una paraula el teu temor més profund.
Quan (indica any/mes/dia) vas haver d’esperar
a algú que ho era tot i no va venir?
Cares, llocs, dates, veus embrollades:
les intento desfer en lloc d’omplir la sol·licitud.
Però, al sistema, li és igual. Demana qualsevol paraula
(no ha de ser veritat) per començar la sessió.
(no ha de ser veritat) per començar la sessió.
Comentaris