Tantes melodies

Un altre poema del darrer llibre de Natalia de Barbaro.


***

S’acomplirà tot el que ens han promès. La carretera

que semblava sense final. Els mantres de neu pels boscos,

l’enfosquiment de les muntanyes. Tantes melodies, tot trenat, fosc i clar.

I això també: que no hi ha i no hi ha resposta. I tu tu tu –

tu a qui no s’ha aconseguit tocar.

Es fa de dia. I aquest paisatge calla, com callava entenebrit.

Vaig tant temps en cotxe que la mà que dibuixa la carretera,

si hi és, ja s’acosta cap a les vores del mapa.

Això és com un nou tipus de submissió, cap a qui?

Es fa de dia, i allà segur que és de nit – aquesta llum, aquella foscor
ja van cap a l’encontre. No estan lluny. Sí? Digues.