“Escric sobre la
diàspora i la despossessió,
però aquestes grans paraules mantenen el meu conte intern talment
com les mentides fan que suri la veritat. Utilitzo la paraula exili
no perquè pensi que és la paraula adient, sinó perquè ens apropa
alguna cosa molt més íntima, més dolorosa, més incòmoda: l'exili
d'un mateix, en el sentit que un podria haver tingut una altra vida,
viure en un altre lloc, estimar altres persones, ser algú diferent.
Si
segueixo escrivint sobre els llocs és perquè alguns d'aquests llocs
són maneres codificades de parlar de mi mateix: com jo, sempre són
una cosa datada, aïllada, incerta, encabida precàriament enmig de
grans ciutats, llocs que han esdevingut no tan sols substituts
d'Alexandria, sinó substituts de mi mateix. Camino per elles i penso
en mi”.
A Literary Pilgrim
Progresses to the Past, dins Alibis: Essays on Elsewhere
Comentaris