L’altre poema amb
presència de Georg Trakl es pot trobar al darrer llibre de poemes, Punt rere
punt. Quan el vaig escriure ja vivia a Cracòvia, però no quan vaig visitar
Salzburg. Em trobava a dos punts, o a tres punts, entre Ljubljana, a Eslovènia,
a Catalunya i a Polònia, tot i que no a Cracòvia. Vaig visitar Salzburg a l’hivern,
un dia com aquests d’ara, una mica més fred, amb la presència del mercat de
Nadal tan habitual en aquesta zona d’Europa, quan la gent endrapa llonganisses
i beu vi calent (Glühwein) al carrer, com si la temperatura no tingués cap
importància, els dits passen de cremar-se a congelar-se, potser com una mena de
baròmetre de sentiments.
3
SALZBURG (De Ciutats sense ciutats)
Els aparadors amb
dolços competeixen
amb la capital
imperial. Arreu la imatge
del compositor
que atreu els visitants.
És hivern, i
Mozart no m’acompanya
a creuar els
glaçats carrers, relliscosos
com pedres en un
riu, però es respira
alegria en una
cercavila en aquest Nadal
plena d’una
música diferent. La fortalesa,
solitària sota
aquest cel llagrimós,
és la busca que
indica un punt cardinal,
el lloc on no et
pots encaminar.
I de sobte, una
troballa que canvia
Les direccions
apreses: la casa on va néixer
Trakl. I el
passat canvia el futur
d’un hospital per
on passes cada dia.
A Cracòvia tinc
sempre Salzburg, en aquest
hospital, una
altra busca en la brúixola
particular on
trobes massa marques.
La brúixola del
temps i de la geografia,
les ratlles de
llocs i hores simultànies.
Ets a qualsevol
ciutat perquè no has sortit
d’aquella
habitació en un poble on la foscor
s’ensenyoria dels
carrers i dels pensaments.
D’aquell
canterano on reposen encara
els poemes de
Trakl. N’has vist els seus llocs.
El naixement i la
mort. Tot ja era
en les pàgines
d’aquell llibre. Esperaven
la teva tornada.
Has marxat lluny.
Per no sortir mai
del canterano que s’obre
amb un xerric que
és el pes dels records futurs.
Comentaris