Salta al contingut principal

Paisatge


Mira Kuś acaba de publicar un recull de la seva poesia en ocasió dels trenta anys del seu primer llibre. És una poeta que ha anat construint la seva obra en un silenci allunyat dels grans corrents poètics. Pertany, per edat, a la mateixa generació de la Nova Ona, però la seva poètica és del tot diferent. Estar fora de qualsevol corrent és el destí de la majoria de poetes. Només així es pot assolir una veu única, pròpia, personal.

A aquest poema he arribat pel temps d'avui. Fa dues setmanes semblava que ja arribaria la primavera, però ens ha tornat a sorprendre l'hivern i la neu. Miro per la finestra com cau una nova nevada, força intensa. I espero sortir un dia de casa i poder veure els lliris de neu un altre cop, ara ben reals i autèntics missatgers.



PAISATGE

Del silenci hivernal d'aquesta verdor
apunten els safrans i els lliris de neu.
Sense una acusada exageració,
just com ha de ser.

Encaixar en el paisatge.
Saber callar
i saber
igualment parlar.

Tremola el cor,
la mà vessa el te de la tassa.
Algun cop
seré pura sobrietat.

Les proporcions
esperen al turó,
sota els arbusts dels gessamins.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
"Algun cop/seré pura sobrietat." Gran poema. Gràcies, Xavier, pel regal. Una abraçada des de la primavera valenciana.

Antonio
19 de març del 2013, a les 7:58
Xavier ha dit…
Benvolgut de nou per aquí, Antonio. Sí, versos brillants. Una abraçada.
19 de març del 2013, a les 23:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Després

Un poema de Mariusz Grzebalski. DESPRÉS Després vam treure tots els mobles d’ell. Al pati esperava un camió ja a punt de marxar. Al mig, restes de ciment, cadenes embullades, drapots, papers greixosos, mantes. Tantes coses, de sobte, esdevenen brossa. Paisatges capgirats de miralls, un bufet amb capes de pintura que s’han esquerdat com el fons d’un riu quan baixen les aigües, un comptador que ell va comprovar el dia abans que vingués el cobrador. I altres coses. Després vam abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos per foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos de la paret despresos. Després, en una altra ciutat, va estripar totes les fotos i les cartes d’ell, i va envellir ràpidament. Recorda, plora, maleeix. Després, traurem els seus mobles.
1 comentari
Més informació

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
1 comentari
Més informació

Amants

       Marzanna Bogumi ła Kielar és una de les poetes més importants de la poesia polonesa contemporània. Tal vegada, una de les poetes més importants d’Europa. Va néixer l’any 1963 i en molt poc temps es va convertir en un fenomen a Polònia. El primer llibre que va publicar, Sacra conversazione, publicat en una editorial molt petita i de províncies, va recollir molts premis. Des d’aleshores, va publicar tres llibres més, fins a l’any 2006, que van seguir rebent premis, tant a Polònia com a l’estranger, com per exemple el premi Kristal de Vilenica o el Hubert Burda Preis. La seva poesia s’ha traduït a més de 20 llengües.          D urant molts anys ha estat en silenci, sense publicar res, i ara, 12 anys després del seu darrer llibre, acaba de publicar un nou recull de poemes, breu, com la majoria dels que ha publicat, però amb una condensació de significats que la torna a situar en l’actualitat d’un tipus de poesia que contrasta molt a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fonaments

Amb el poema que presentem avui, acabem la segona sèrie de poemes de Leopold Staff . FONAMENTS Vaig construir en la sorra i s’esfondrà. Vaig construir en una roca i s’esfondrà. Ara començaré a construir pel fum de la xemeneia.
5 comentaris
Més informació

Lenta navegació

Hauria de viatjar més en avió. No, no és una activitat que m'agradi massa. No em fa ni fred ni calor. I, a més, m'exasperen algunes coses. La llarga espera des que entres i no embarques. La conducta d'algunes persones (és en aquests casos quan surt la faceta més asocial – o insociable, gairebé misantròpica – de la meva personalitat. Com ara, que sóc a la biblioteca intentant escapar del bat de sol, i algú al meu costat agafa el telèfon mòbil i comença a parlar tranquil·lament). Així doncs, per què hauria de viatjar més en avió? Abans llegia sempre un llibre, n'agafava dos o tres perquè no sabia si la primera opció acabaria satisfent-me. Potser un es torna més exigent amb el pas del temps. Ara ja he adoptat una altra estratègia, aposto per un autor segur. Els poetes preferits m'acompanyen, sigui en format de llibre o directament a l'ordinador. Treus l'ordinador, i sense internet (aquest és el punt clau), puc llegir o puc agafar un poema i traduir-lo. És l...
3 comentaris
Més informació

Informe

Aleš Šteger neix el 1973 a Ptuj (Eslovènia). Llicenciat en Filologia germànica i en Literatura comparada. És un dels responsables de Beletrina, una de les editorials més importants a Eslovènia. Ha publicat quatre llibres de poemes i dos llibres de prosa. INFORME Entre els genolls ardents i un suro a la boca dorms. De l'espai creixen en tu roses de paper i tu et baralles amb elles d'amagat. La mà et duu una agulla A través de l'ull. Tremoles, com si de nou tinguessis por de respirar, quan un cos busca en tu l'equilbri. Vora la finestra uns dits d'hores edifiquen un gratacels blanc de temps. Vinc a les teves parpelles com un cavall a beure la teva cella. Et palpita una vena de la jugular, i encara no saps quina de les teves imatges despertaràs dins un moment.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Problemes

Encara ens queda al rebost una petita col·lecció de poemes de Staff . PROBLEMES Els problemes no se solucionen, els problemes es viuen. Com els dies, un cop passats ja deixen de ser. Com un vestit molt gastat, que ja ens va molt petit, ens cauen dels braços, i a la darrera porta entres nu i lliure com l’alba.  
2 comentaris
Més informació

Amor fati

Un altre poema d' Ivan V. Lalić . AMOR FATI Dos til·lers em xiuxiuegen amb força rere la casa: Tu n'ets el culpable; ets tu qui ens vas plantar en el fred, del nord, per protegir els fonaments de la casa enderrocada, i ja han passat molts anys; ara, esplendorosos, ens fem càrrec de la teulada i al juny sagnem una olor daurada, cruixen les fulles quan plou o quan ens acarona el vent, i tu n'ets el culpable: per tu creixem amb les arrels en el guaret urbà, en les ruïnes, en les roques. Em xiuxiuegen els til·lers, i jo els responc: ja està bé que sigui així, que existeixi la desproporció, quan la causa es toca amb la conseqüència. Us beneeixo, til·lers; i vosaltres beneïu-me a mi, depassant la meva obra, depassant la meva hora.
4 comentaris
Més informació