Cançó d'any nou II

En el blog del poeta Jarosław Jakubowski, de qui fa molt poc vaig presentar un poema, trobo aquest poema.

CANÇÓ D’ANY NOU II

Morts arbres de Nadal a les finestres, les seves llumetes
centellegen com balises quan passes per davant de portals,
familiars però desconeguts, i dels seus habitants
sumits en la febre d’un temps ampli com abocadors
de carbó en un ramal, ensalgats amb una neu tímida.

Què és la teva poesia davant d’aquests aquaris en finestres,
il·luminats de baix, apilats, fileres completes
com una instal·lació d’un altre món, potser ja mort?
Què és davant la foscor que s’estén pels aquaris
com una balena venjativa adobada en un fum fred.

Dorms. Recolzes el cap al vidre fred (els arbres de Nadal
fan olor de bosc, el primer goig); t’obres pas en el temps,
el seu projectil adormit per la febre (al vidre creixen aspretes,
licopodis, falgueres, tan reals com la foscor rere la finestra).
Algú et disparà al cel, però et vas esmicolar. Resplendint.