Passa al contingut principal

Dispersió (1)


Un altre exemple sobre la poesia moral(itzant), sobre el fet d'on podem traçar la frontera. Tant per a l'autor com per al lector. Aquest poema, el primer d'un cicle de 6, pertany al darrer poemari d'Elaine Feinstein, Talking to the death.


DISPERSIÓ

1

A les terres de Sefarad, a la vora del Tajo:
una ciutat color de galeta, un horitzó llunyà,
muntanyes nues, suaus, i rere aquestes
el desert i el tall blanc de la lluna.

És la ciutat calcària de Toledo, on
s'assentaren els jueus vinguts de Jerusalem
- argenters,comerciants, cistellers, savis -
i Espanya al principi era feliç de rebre'ls.

En una Edat d'or d'una esperança restablerta:
es construïen cases amb fonts als patis; els homes
en els seus estudis folrats de llibres eren traductors
que portaren els grecs a través dels àrabs a Europa.

Però quan van haver de marxar, amb els ulls
espantívols, barataven una casa per un ase,
la vinya per una peça de tela,
i els malnoms els seguiren, com si fossin espies.

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...
2 comentaris
Més informació

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
1 comentari
Més informació

Quan Homer es va adormir

Urszula Kozioł *** Quan Homer es va adormir va somniar en Shakespeare però quan es despertà no tenia ni idea de qui era aquell Shakespeare a més no podia ser Shakespeare perquè en aquell temps encara no era al món. Després de molt temps però quan ja pogué adormir-se aquell tal Shakespeare va somniar en Homer i allò ja era lògic així que en despertar-se va poder badallar bé i digué aaahh aquest Homer que ha entrat en el meu somni alguna cosa va escriure que era digna d'atenció sols no sé com s'ho va fer si estava més cec que el talp en les ortigues que tinc a la tanca.
1 comentari
Més informació

Wisława Szymborska ensenya naturals a l'institut de Piła

Aquest és el darrer poema del cicle Vides paral·leles de Jacek Dehnel . Acaba amb aquest tríptic dels tres grans poetes polonesos del segle XX. W. Szymborska, la darrera, encara segueix publicant llibres. El darrer, titulat Tutaj (Aquí) es va presentar fa uns dies a Cracòvia, al nou edifici de l'Òpera. Només hi van poder assistir 700 persones, perquè era necessari tenir invitació. WISŁAWA SZYMBORSKA ENSENYA NATURALS A L'INSTITUT DE PIŁA Amb una ona al front, amb un jerseiet amb borles, quan torna pel carrer Świerczewski d'escola a casa és l'amor i l'admiració de totes les fadrines del poble. S'acosten als alts miralls de les petites habitacions inclinen el cap, es posen una mà al pit, es pentinen, s'acontenten que encara no està malament. La seva existència es podria posar totalment en dubte si no fos pels setze toms d'herbaris amb comentaris lacònics als marges com si algú hagués escampat sorra negra pels fulls. Varsòvia, 3. V. 1903
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Nova revista

Acaba de publicar-se a la xarxa una nova revista sobre la cultura i la literatura dels països eslaus, és la revista Est, que gestiona un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona. La podeu trobar aquí . Per al primer número he escrit una sèrie de petits apunts o reflexions sobre la traducció de poesia. L’article en concret és en aquest enllaç .
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Dos apunts

Acaba de sortir el volum Urania , de Joseph Brodsky, en traducció polonesa. La selecció del llibre segueix no pas la versió anglesa, sinó l’original russa. S’indica al pròleg que l’anglesa era lleugerament diferent. Ho comprovo, amb les dues versions que tinc a casa, i és força diferent. Podríem parlar quasi de dos llibres que tenen en comú una petita llista de poemes. Per a la traducció al polonès, s’han recollit traduccions que ja existien i se n’hi ha afegit altres que s’han fet especialment per a aquesta ocasió. La persona encarregada de fer-ho és el poeta Zbigniew Dmitroca, que ha col·laborat estretament amb Tomas Venclova, amic personal del poeta rus, per traduir els poemes. En una entrada al Facebook, Dmitroca comenta que el poema que tal vegada li va plantejar més problemes va ser el de Nocturn lituà, i que fins i tot va pensar en algun moment de renunciar a la forma (renunciar a la forma! traduint Brodsky i al polonès!). Miro la traducció, i és un autèntic prodigi. Amb aquest...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Traducció filològica

Després d'un període d'absència al blog, el reprenc en aquest nou any (de passada, deixeu-me desitjar a tots els lectors un molt feliç 2012). I reprenc el blog amb un poema de Piotr Sommer, un poeta sense el qual no es pot entendre el canvi poètic que s'ha produït a Polònia els últims 25 anys. Per edat, pertany a la mateixa generació que autors com Adam Zagajewski , Ewa Lipska o Ryszard Krynicki . Però estèticament, els seus postulats són força diferents. El principal canvi que representa és la introducció de la poesia de l'escola de Nova York en l'àmbit polonès. El poema que presento pertany a un llibre de 1997. M'interessa com presenta el joc amb el títol, que esdevé un detonant de tota la interpretació del poema, i no tan sols del poema. TRADUCCIÓ FILOLÒGICA He somiat que parlaves amb el General. T'explicava els seus problemes i la política vers la Unió Soviètica i a grans trets s'esforçava a mostrar simpatia. Jo no prenia part en aquella ...
4 comentaris
Més informació

Una entrevista

L’amic, excel·lent poeta i traductor, Martín López-Vega em va fer una entrevista per a la revista Clarín . Avui mateix he rebut un exemplar del número en què apareix . Podeu llegir-la més avall. Hi parlo de les meves obsessions, la traducció, la tradició literària, i també una mica del panorama poètic català, entre altres coses. Agraeixo al Martín López-Vega, i a José Luis García Martín, director de la revista, que m’hagin deixat tenir-hi un petit lloc.  Si voleu fer les fotos més grans per llegir l'entrevista còmodament, cliqueu-hi amb el botó dret del ratolí i obriu la imatge en una pestanya nova.
3 comentaris
Més informació

*** Tardor, octubre

Un altre poema de l'excel·lent narrador Andrzej Stasiuk . Sempre m'ha semblat absurda aquesta distinció entre narradors i poetes o assagistes. Si un autor excel·leix en els diferents gèneres, per quin motiu no els ho hem de reconèixer. Un dels casos que apareixen sovint com a exemple d'autor que sobresurt en els diferents gèneres és el de Thomas Hardy. Però és clar que n'hi ha molts altres. Actualment, en la meva opinió, un autor que encarna aquest fet, amb un domini de les diferents estratègies literàries que arriba a cims de la creació, és John Burnside. Però, com ja he indicat anteriorment, podríem citar molts autors, en cada tradició literària, en cada llengua. Com en Andrzej Stasiuk, malgrat que només hagi publicat fins ara un llibre de poemes. *** Tardor, octubre, just abans del capvespre el cel es desfà dels núvols. No hi ha res més fred sobre aquest blau que s’enfosqueix com si rere el vidre es fes de nit. Fins i tot les esgratinyades dels ocells no romanen en a...
2 comentaris
Més informació

Una investigació arqueològica

En aquest altre poema de Vides paral·leles , seguim amb els grans poetes polonesos (apareixerà també un poema de Wisława Szymborska, però malauradament, no en té cap sobre Tadeusz Różewicz). El vers "el gos, Hermes i l'estrella" fa referència al títol del segon llibre de poemes de Herbert, publicat l'any 1957, Hermes, pies i gwiazda. UNA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA D'EUROPA OCCIDENTAL TROBA L'ESQUELET DE ZBIGNIEW HERBERT UNS 150 KM. A L'EST DE KARAGANDA Ja saben que no és ni un príncep escita ni tampoc un arquer de Genguis-Khan. A les conques dels ulls resten encara grumolls de terra, la sal bruta de la vista, però així ho tenen tots, i els mongols, i els maies, i els egipcis, i els grecs. Els grecs també ho tenen. Aquest planeta és ple de cossos, una fossa que gira al voltant del propi eix. S'haurà de desenterrar aquest esquelet. I aleshores tan sols un d'ells al fons de la fossa, enmig de tíbies, sota els ossos del metacarp, en les esquerdes del c...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació