SET POEMES HIVERNALS
6.
Et rentes la cara amb l'aigua nítida
d'un forat al gel. A l'altre cantó del riu
les astes primes dels joncs s'alcen enmig
la neu. No hi ha animals ni persones.
El silenci del blanc, el blanc del silenci.
El teu peu comprova el gel.
S'esquerda el mirall i els talls s'espesseixen
creant una reixeta de corredors, un laberint
que s'ordeix fora de l'aigua empresonada,
fora de la prada i de la ciutat rere el tossal,
on llampurnen els llums artificials de la central
elèctrica. Ara els teus pensaments s'arrombollen.
Però dels llavis oberts només es pot veure,
en un fons de cel d'hivern, un núvol pàl·lid.
6.
Et rentes la cara amb l'aigua nítida
d'un forat al gel. A l'altre cantó del riu
les astes primes dels joncs s'alcen enmig
la neu. No hi ha animals ni persones.
El silenci del blanc, el blanc del silenci.
El teu peu comprova el gel.
S'esquerda el mirall i els talls s'espesseixen
creant una reixeta de corredors, un laberint
que s'ordeix fora de l'aigua empresonada,
fora de la prada i de la ciutat rere el tossal,
on llampurnen els llums artificials de la central
elèctrica. Ara els teus pensaments s'arrombollen.
Però dels llavis oberts només es pot veure,
en un fons de cel d'hivern, un núvol pàl·lid.
Comentaris
Sí, tornar al recolliment, molt ben expressat. Gràcies pel teu comentari. Salutacions.