És
molt difícil encarar-se als textos que no són tan sols clàssics
de la literatura, sinó que han anat més enllà i han assolit la
categoria de populars, quasi de massius (amb totes les proporcions
guardades, és clar, estem parlant de poesia). Bàrbars i Ítaca i ja
tenim tot un imaginari cavafià, el més directe. Jacek Gutorow ho
intenta, i el resultat és molt lloable. El publica en el seu darrer
llibre, publicat l'any passat, que té un títol d'extrema
senzillesa, Fulls. Un dels millors llibres de poesia publicats
a Polònia els darrers anys.
ELS
BÀRBARS
Als
voltants d'Ítaca vam muntar el camp.
No molt
gran, amb un plomall de fum
i amb
un altar de camp de brossa antiga.
El mar
tenia un gust salat, a les cabres
els
permetíem pasturar enmig del món,
a les
cruïlles dels camins fressats.
En un
turó llunyà voltaven àguiles, dos
compendis
de l'imperi en què vam deixar de creure,
ens
agombolaven per dormir amb mites i amb el flux
del
corrent. A trenc d'alba se sentien les merles, i el safir
del cel
s'enrigidia a la línia de l'horitzó. Fugiren de la ciutat,
dispersats
per la flairosa terra, només els temps presents
teníem
en compte, separats com la cua d'una fruita,
la
pulsació de l'aire, a penes comprensible,
quan el
vent dissipava la cendra de les antigues sentències.
Comentaris