Un nou poema d’Adam Wiedemann en què, com és habitual en la seva creació, esdevé un desafiament tant al llenguatge com al lector, que molts cops veu com les seves expectatives de lectura es veuen truncades un cop rere un altre.
UN ROSSINYOL NO ESTÀNDARD
Què he de dir ara, quan el destí
em toca amb un test?
Prefereixo dir el que vulguis, fer-ho
tot per als altres, sempre
que paguin, sóc així. Natura,
la meva brava salvadora a la nit!
He perfumat tota una ramada de vaques amb el meu cant,
cavallons d’almesquins, cordes
de penjats perquè no fessin massa olor a sabó. Qui
em segueix preferint a una cigarreta?
(Cracòvia, 26.01.07)
Comentaris