La traducció poètica acostuma a ser objecte de crítiques que adopten una forma extrema quan s'arriba a l'afirmació que la poesia és, en el fons, intraduïble, i la prova n'és, sembla ser, la impossibilitat d'assolir una identitat o al menys unes similituds entre el poema i la seva traducció.
En aquests casos, què és el que estableix unes similituds satisfactòries? I realment, aquestes similituds (que haurem de discutir i de definir) són una condició indispensable d'una traducció?
Adam Czerniawski, La traducció de poesia: teoria i pràctica
Comentaris