No coneixia Emili Teixidor, però feia molt temps que m’acompanyava. Era un dels grans escriptors en llengua catalana. I així quedarà per a les noves generacions de lectors. Et feia sentir orgullós de compartir una llengua, de crear a partir d’una llengua que hem heretat i amb què hem après a definir el món. El trobaré molt a faltar, trobaré a faltar nous llibres d’Emili Teixidor. Però m’alegra poder llegir i rellegir els llibres que ens ha deixat. És el millor homenatge que es mereix qualsevol escriptor.
Robert Hass: Així, senyor Heaney, teniu alguna teoria sobre la traducció? Seamus Heaney: No, no en tinc cap, de teoria [...] No tinc cap teoria però sí una metàfora. Es basa en la relació dels Víkings amb l'illa d'Irlanda i l'illa de Bretanya. Hi va haver un període conegut com els Assalts, i després un altre període conegut com els Assentaments. Ara, un bon motiu per a la traducció és l'assalt. Entres -aquest és el mètode de Lowell- i assaltes l'italià, assaltes l'alemany, assaltes el grec, i acabes amb un botí que anomenes Imitations. Per altra banda, hi ha l'aproximament per mitjà dels assentaments: entres en una oeuvre , la colonitzes, te la fas teva, però t'hi quedes. La canvies i ella també et canvia a tu una mica. Robert Fitzgerald es va quedar amb Homer, Bob Hass, amb Milosz. Jo vaig quedar-me amb el Beowulf . Però també vaig assaltar Dante a finals dels anys 70... Seamus Heaney i Robert Hass en la conversa The Art of Translating Poetry .
Comentaris