Amb aquest poema d'avui comencem un cicle de poemes de Jacek Dehnel del seu llibre Vides Paral·leles. Aquest cicle és molt interessant per l'ús que fa el poeta del concepte de la màscara. No solament posa veu a uns personatges històrics, sinó que hi fa una volta més i canvia la "professió", per dir-ho així, de cada un dels personatges. El resultat el podrem veure en les 7 entrades que conformen el cicle, que anirem també comentant, si em solucionen els problemes que des d'uns dies tinc a casa.
QUINTUS H. F. MOR A LA BATALLA DE FILIPOS
Amb els ulls coberts de sorra, de sang i d'herba
jeu boca per amunt, amb el punxó d'una llança a l'esquena.
La batalla, fotuda, ja ha passat. Rere el clatell, hi ha el cel.
I tan sols sent munts de passes que s'apaguen.
Pensa que és així
com l'abandonen els déus.
Però el que fuig és el metre dels poemes no escrits.
Corbat
va per la planura,
parant compte de no trepitjar els cadàvers escampats
fins al llos de l'horitzó.
Varsòvia - Gabryelin, 1. V. 1903
Comentaris
Disculpa pel comentari "off-topic". Gràcies a tu. I l’enhorabona pel llibre "La disfressa dels arbres", que és magnífic.
Deixant de banda l’ofici que els versos demostren. I deixant de banda una valoració tant banal, i a l’hora tant real, com “el llibre m’agrada molt”. Et diré que malgrat que intueixo que has escrit el llibre des de circumstàncies ben diferents a les meves, el cas és que ressono molt en els teus versos (si m’ho deixes dir d’una manera “cursi”), que en tinc una lectura pròpia, que també són meus. I crec que això és el màxim al que es pot aspirar com a escriptor, i també com a lector. L’enhorabona doncs.
Una abraçada.