La llum de la neu és canviant, sempre diferent. Assenyala que no hi ha dos instants iguals. Per cada minut rebem imatges que no podrem reciclar en la memòria, després, o en la retina, en aquell mateix moment. L'ull s'hi esmerça, però no són els ulls els que veuen. Qui veu és un estat interior reflectint-se en els intermitents feixos de llum que semblen encalçar-se en unes ombres noves. Les que els objectes, els arbres, estranyats, descobreixen.
Comentaris