Contaminació

  Ahir es van entregar els premis de literatura de la ciutat de Gdynia, un dels més importants de Polònia. Recordem que els premis a Polònia, com ja he esmentat més d’un cop en aquest blog, són a obra publicada. Ningú no dona cap mena d’importància als premis que s’atorguen en un concurs sense publicació prèvia. No només això, estan molt mal vistos i són tan sols per als aficionats. Per a la majoria de concursos literaris que es tenen en compte a Polònia, amb força antelació es coneix el jurat, i es fa una prèvia selecció d’entre cinc i set obres (en funció del premi) que són les que passen a la final. Els dies abans de donar el veredicte final, tots els autors nominats tenen trobades i lectures amb els lectors, es fa promoció dels llibres i es fan debats. I ja en el moment de donar el premi, així com també després, el jurat exposa una justificació de la seva tria, quins són els motius que han fet que hagin donat el premi a una obra determinada. I el dia següent, hi ha una una altra trobada, en aquest cas del guanyador, amb els lectors. En general, un sistema que a Catalunya jo no he vist mai. Que hi pot haver manipulacions? Sí, clar, també. No tot és aigua clara, en funció del jurat sabem com pot anar la tendència estètica. Però per a això també hi ha la crítica, per posar en dubte també la tria. Tot amb tot, em sembla molt més clar i diàfan que els premis que funcionen a Catalunya.

La notícia, però, no és aquesta. El premi d’ahir el va rebre el poeta Michał Sobol, de qui he traduït força poemes aquí, i també ha aparegut en el darrer número de la revista Veus baixes. Un premi que també m’alegra molt, per motius personals, i també perquè considero que Sobol és un dels millors poetes de la seva generació, i fins ara havia estat una mica bandejat, silenciat, quan els seus tres darrers llibres són excel·lents. Encara no havia publicat cap traducció del seu darrer llibre, i per celebrar la notícia d’ahir, poso aquest poema. És un poema que fa referència a la tragèdia de Txernòbil.

CONTAMINACIÓ

Pocs dies després de l’esclat, jo, un covard

de setze anys, participo en la manifestació de l’1 de maig.

Demà ens donaran una dosi de iode. Avui

a l’internat tenim dinar de festa: patates

i llom de porc amb enciam tendre. Havent dinat, un rebel

sadoll, en contra de les ordres dels tutors de quedar-nos

a les habitacions i tancar les finestres, me’n vaig al bosc.

Els bedolls de l’1 de maig i el verd de la gespa

és tan intens que m’ajupo i l’intento tocar.

Tot és silenciós. Fins i tot la serradora ha callat.