Demà a
Madrid, i penjaré el poema del tercer poeta que participarà en les
trobades. Però avui, a Mallorca, on farem una lectura amb Adam
Zagajewski en el marc del projecte Habitació 2016 que han endegat
Biel Mesquida i Sebastià Perelló. Serà a les 19.30 a l'Estudi General Lul·lià.
Una de
les normes del blog per a mi era que no posaria poemes d'autors dels
quals publicava les traduccions ja en llibres, amb l'excepció de
quan sortia un llibre nou. Sé que l'he trencada en alguna ocasió,
molt puntual. I també ho faré ara. De fet, el poema que poso aquí
ja va aparèixer en una petita publicació en ocasió dels Dilluns de
Santa Mònica, l'any 2014. Hi he introduït alguna lleugera
modificació. Pertany al darrer llibre de Zagajewski, Asimetria, és
un poema que em va colpir en la seva primera lectura, i que agrupa
una sèrie d'elements que han fet de Zagajewski un dels poetes
contemporanis més admirats.
1943:
WERNER HEISENBERG VISITA
HANS
FRANK A CRACÒVIA
Una
visita difícil, encara que les partícules elementals
mai no
van comentar aquells esdeveniments.
Hans
Frank, subtil coneixedor de l’art, assassí,
va ser
company de classe del seu germà gran
— els
unia l’afició per la música.
No es
trien els germans, ni els seus companys.
El va
estranyar una mica que Frank triés
el
castell reial per tenir-hi la seu.
Els
vianants dels carrers li semblaven tristos,
es
movien com titelles negres,
allà
dalt, núvols color lila i silenciosos,
a baix,
la ciutat com un mirall mat.
Era
desembre, un mes mat.
Les
partícules elementals callaven.
Va fer
una conferència (sols per als alemanys).
No
podia entendre aquells núvols,
aquell
mirall, per sort ben aviat el van acaparar
altres
preocupacions: la seva pàtria cremava.
Aquells
carrers foscos no eren la seva pàtria.
Els
arbres sense fulles, el fred, les dones enfonyades
en
bufandes i mocadors –potser només era un somni.
En la
seva autobiografia no va esmentar aquell episodi,
al cap
i a la fi no tenia importància. El que és mut
que
romangui mut. Això era el que pensava.
Comentaris