He estat uns dies
desconnectat. Hauria volgut penjar algunes d’aquestes reflexions i apunts en el
moment que eren més actualitat. Però, quan es parla de literatura, l’actualitat
és una cosa ben relativa. Faig, doncs, una petita recopilació.
***
Fa uns dies moria
el gran poeta polonès Tadeusz Różewicz, just un dia després de la mort de Gerard Vergés. Różewicz és un dels autors cabdals per poder
entendre la poesia, no tan sols la polonesa, de la segona meitat del segle XX. Vaig
escriure un petit article sobre l’autor i sobre l’esplèndida traducció que al
català va fer Josep-Antoni Ysern. El podeu llegir aquí.
***
Pocs dies
després, moria el poeta portuguès Vasco Graça Moura. Gairebé ningú aquí no se’n
va fer ressò, cosa que em va estranyar molt. Vasco Graça Moura era un gegant en
la poesia i en la traducció (només amb el que va traduir es poden fundar de nou
moltes literatures). L’únic motiu que veig en aquest silenci és no el
desconeixement sinó la indiferència que es té en relació a les altres
literatures de la península ibèrica. Moltes vegades, ens queixem que la
literatura catalana és poc coneguda a la resta de l’Estat espanyol, però també
hauríem de ser nosaltres una mica més severs amb nosaltres mateixos. Què
coneixem de la literatura escrita en asturià, en gallec, en portuguès? Per
parlar de llengües que podríem llegir sense gaires problemes. Evidentment,
també la pregunta què sabem de la literatura escrita en basc? Sí, aquí es
requereix un esforç molt més gran si es vol llegir en original. La qüestió de
tot plegat és que, en el fons, no hi ha gaire interès. Els pocs noms que coneixem
moltes vegades vénen filtrats a través del castellà, a partir del fet que són
noms que més o menys sonen en els diaris d’àmbit estatal. Les tres literatures de
les llengües romàniques que he esmentat són de gran qualitat, i fins i tot m’atreviria
a dir que la poesia portuguesa és una de les grans que hi ha ara a nivell
mundial.
***
Avui mateix ha
aparegut una crítica del llibre Punt rere punt signada per Ricard Mirabete. Des
d’aquí li agraeixo la seva lectura. No
poso cap adjectiu, és tasca del lector, en aquest cas. Per la part que em toca,
moltes gràcies. Com també mostro un gran agraïment a la
Simona Skrabec per la seva ressenya al diari Ara. La primera, la teniu enaquest enllaç. La segona, es pot veure aquí més avall.
Comentaris