Cada cop m’interessa més la darrera producció de Piotr Sommer. És ja una figura indiscutible de la poesia polonesa contemporània, en què ha aportat una visió nova, diferent. La seva obra ha estat una recerca contínua d’un diàleg amb la tradició més recent, o amb la tradició poètica a Polònia que té un punt inexcusable en el romanticisme. La poesia de Sommer sembla voler desmuntar els conceptes que s’han assumit, en què el valor del símbol sembla intrínsec en tot poema. En la seva poesia el símbol és absent, com si només existís una relació de fets que (se) succeeixen sense un motiu concret, sense un significat que s’hagi de desxifrar.
CONTINUACIÓ
Res no serà tal com va ser,
ni tan sols ens alegrarem igual
de les mateixes coses. Les nostres tristors
es diferenciaran entre elles i nosaltres
ens diferenciarem per les preocupacions.
I res no serà tal com va ser,
res. Els pensaments senzills sonaran
diferent, més nous, perquè seran més senzills
i dits de manera més nova. El cor sabrà obrir-se i l’amor
ja no serà l’amor. Tot canviarà.
Res no serà tal com va ser,
i això també serà nou, perquè abans
era força semblant: el matí, la resta
del dia, la tarda i la nit, i ara ja no.
Comentaris