El sistema editorial català o, més aviat, el sistema de subvencions, premis i publicacions a llibres premiats del qual les editorials han estat les principals explotadores, juntament amb una situació de crisi, ha dut el mercat de la poesia en català al caire de l’abisme. Els grans grups, cada cop més mercantilitzats, han acabat publicant un autor o dos ja reconeguts pel gran públic i que poden aportar algunes vendes, i els premis a obra inèdita. Això ha provocat que alguns autors, amb obra sòlida al darrere, encara hagin de buscar la sortida dels seus llibres en aquests premis. Quan el normal fóra que els publiquessin directament, i optessin a premis per obra publicada. Però, com que això darrer és quasi inexistent, no ho poden fer. S’ha creat un sistema que ha acabat escanyant-se a si mateix, que s’ha immolat perquè s’ha trobat sense sortida. Miro altres literatures, i això no passa o, si més no, amb molta menys freqüència. En la literatura escrita en castellà a l’Estat espanyol està passant més o menys el mateix. Però no és cap consol quan les coses estan mal fetes.
Somnio una mica, i desitjo que apareguin editorials com Bloodaxe o Carcanet, amb un catàleg impressionant i fent noves apostes, o la col·lecció de Picador, o les de Faber&Faber dedicades a la poesia. Però potser no cal anar tan lluny, només que hi hagués un percentatge reduït del que ha existit a Catalunya n’hi hauria prou. On són col·leccions com les de poesia universal d’Edicions 62 o de Columna, o la mateixa col·lecció original de Columna, o la d’Edicions 62/Península (aquells llibres amb paper reciclat, amb tapes de cartró marrons que eren senzillament meravellosos)? On és l’esperit de la mítica Els llibres del Mall? On són aquelles neus d’antany?
Per sort, hi ha algunes editorials petites, que són les que salvaran el panorama, sense cap mena de dubte. La deliciosa i exquisida, tant per l’edició com per la tria dels autors, Jardins de Samarcanda, Meteora, amb la col·lecció Mitilene, Onada o Llibres del Segle, i l'excel·lent Labreu, que amb poc temps s'ha posicionat com una de les editorials més interessants en el panorama català. Hi ha esperances. Sobretot en els temps que vindran, en què hi haurà tot un replantejament no tan sols de la tasca i del paper de l’editor, i de tot el que l’envolta, sinó també del mateix paper que haurà de jugar el llibre en el seu format actual i en els nous formats amb què comença a gatejar.
Comentaris