VULCÀ
Tot seient i mirant la guerra d'avions
contra gratacels, la santa guerra dels màrtirs
contra els vagons de metro, les sales de gimnàstica,
contra els nens, jaient, observant el diluvi
en viu, en quaranta capítols, arreglant el món
amb el comandament, fent marrada, intentant
esquivar l'assassí, el tauró i coneixent el resultat
dels espectadors quant a la pena de mort. Dormint
una mica, mirant una mica la gran transmissió
de la compra de déu. I veient-los a tots petitets,
dibuixats, com ensopeguen, volen aixecar-se
i cauen un altre cop, podent desconnectar
moltes vegades la veu i la imatge, i també el respir
però sense poder desconnectar el cor, queia i queia.
Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
Comentaris