Morse, amic sord (fragments)

Els fragments que presentem en aquesta entrada formaran part del nou llibre de poemes de Miloš Ðurđević.


MORSE, AMIC SORD (fragments)

Estic segur que en aquest precís instant algú parla en contra meva
Josef K.



*

un vent del sud sobre la ciutat, el cel, semblant a finestres 
brutes, mira vers cap cosa – la saliva a la llengua, el pit en les seves oïdes



*

de nou ve la llum grisenca del dia, desplomada en
càpsules buides, tremola i colpeja; els pàl·lids raigs d'un sol mentider
es detenen i com que pengen en l'aire, no arriben enlloc,
no porten res, la cara ombrívola, no blanca, no fosca del sol
s'amara de proves i esprem les restes dels troncs morts, de l'herba morta,
de l'aire mort, de la morta terra, trona silenciosa i sospira tota
la nit, no pot parar, ni tampoc ha començat mai



*

una fina i anèmica capa ha cobert les branques nues dels arbres en aquesta part de la ciutat,
sembla ser que allí encara dura la nit, aquí mirem la llum morta d'un altre 
sol, un dibuix buit, uns contorns pàl·lids en l'aire esmussat que s'enrotlla 
al voltant d'aquestes morts massa dèbils i després les deixarà caure,
les tocarà



*

ja de bon matí arreu hi ha silenci, una altra passa i ja tenim
aigua fins als genolls, el riu sense boca neix sota nostre, puja
i es glaça, aquí l'escorça és impossible de tocar, 
plovisqueja en els flocs més grans i humits, per un instant flota
i després rellisca per les vores, després cada un 
és en aquesta i en l'altra banda del bell mig del dia