abcd xavier farré

Sempre és agradable veure que altres persones reconeixen la teva feina. Especialment, com succeeix en aquest cas, quan prové d’una persona que admires i que respectes profundament. Álvaro Valverde és, al meu parer, un dels poetes espanyols més interessants actualment, m’hi sento molt proper quan llegeixo els seus poemes, que he anat seguint llibre rere llibre. Fa un parell de dies va penjar al seu blog un comentari que em va emocionar sobre l'antologia de Czesław Miłosz Tierra inalcanzable . El podeu llegir aquí . I de blog a blog. Des del meu li envio mostres del meu més sincer agraïment. Moltes gràcies, Álvaro.

Un nou poema de Dušan Šarotar , del seu darrer llibre de poemes, La casa del meu fill . Šarotar és un escriptor que cal tenir en compte, tant per la seva poesia com per la prosa. En ambdós gèneres, la memòria té una presència fonamental. HERÈNCIA Tot el que sents s’acumula en una herència, de la seva densitat relativa expressada en la unitat de l’invisible, com ara l’aire o el silenci, la solitud, en depèn l’acceleració, la velocitat de pas, d’un a un altre, de les grans paraules als fets, l’amor. Tot el que posseeixes s’esborra de la teva herència, el coeficient de la propietat és inversament proporcional a la velocitat de pas, així per exemple, la cobdícia, l’avidesa, l’enveja i la ignorància són tots valors, expressats amb un número negatiu, com els dominis. Al final queda sols la sensació, tal vegada no res, alguna cosa que sempre ens supera, això serà la nostra única herència, com una llum que s’encén en nosaltres quan al vespre apaguem el llum sobre el llit.

El festival Milosz que es va celebrar la setmana passada a Cracòvia, i altres obligacions que tenia (no s'hauria d'assistir o de col·laborar en un festival que s'organitza a la mateixa ciutat en què un viu o treballa) m'han deixat molt poc temps, i no m'han permès agrair tots els comentaris que he rebut per la publicació de l'antologia de Czeslaw Milosz apareguda fa poc a les llibreries. Així doncs, ho faig ara, moltes gràcies a tots pel suport i per les vostres paraules i espero que pugueu trobar en el llibre de Milosz algunes estones de bona lectura.

M'inquieten i em meravellen aquells poemes que mostren l'inefable sense explicitar-ho. Aquells poemes que expressen sempre una pèrdua, però, després de la lectura del poema, aquesta pèrdua es transforma en un guany. Ens descobrim amb un bri de coneixença que, com si fos a mercè de les bufades, es vincla en el nostre pensament. Potser per això, l'obra de Robin Robertson m'inquieta cada cop més. PASQUA, LIGÚRIA Un altre dia mirant com l’oceà es desplaça sota el sol; pins, glicines, llimoners. Enfosqueixo aquest paradís com un vent sobtat: fulles d’olivera, bufades a les seves esquenes, s’argenten en un filferro espinós; les càmeres fan clic en el mur. Tothom marxa cap a casa, i m’adono que no em puc fer a la idea de què significa això. Escolto els crits de les gavines i intento recordar. Quan fa que percebo que la llum no és l’adequada? Que alguna cosa dintre meu s’ha trencat? Dret aquí, sense notar res. Quan fa que estic marxant? No ho sé.

Com en cada literatura, la preferència per uns noms, per uns poetes, no n'exclou d'altres que pertanyen a la mateixa generació (o també a altres generacions). La literatura permet aquesta relació de poder quedar fascinat, d'emmirallar-se en autors de tendències molt diverses. Jacek Gutorow és un d'aquells autors en què trobo ressons propis que poden funcionar de vegades com a guia. NOVEL·LA La ficció avorreix. Però què en queda? L’olor dels gessamins a l’habitació a l’alba? Fins i tots els simples fets creen un argument, el final del qual significa una marca de mal temps. La llengua és un somni del qual et despertes en la llengua. O potser és a l’inrevés? Potser el somni és la llengua del qual despertem directament en el somni? Una neteja en la pluja que colpeja el seu text al vidre. Els gessamins es marceixen en la foscor. I la foscor és el cel reflectit en un prat després d’una inundació. Vine, mira el mirall que frega el camí – n’hi ha prou amb tr...

Un altre article sobre un poeta polonès a la revista digital La Nausea . En aquest cas, és la segona part sobre Mariusz Grzebalski .

Acaba de sortir a les llibres una nova antologia de poemes de Czesław Miłosz que he traduït al castellà. L'editorial que la publica és Galaxia Gutenberg i recull una àmplia mostra de la poesia de l'autor polonès, un dels poetes més importants del segle XX. N'he fet també la selecció i hi he escrit un pròleg. Aquesta edició té força diferències en relació a l'antologia del mateix autor que vaig traduir al català ara fa uns anys. En primer lloc, abraça des del primer llibre que va publicar fins al darrer, ja pòstum, és a dir, des de 1930 fins a 2006. Inclou poemes com el sensacional Orfeu i Eurídice , que va escriure arran de la mort de la seva segona dona, Carol Thigpen, i que es va publicar l'any 2002. La selecció és també diferent. En conjunt, un volum de més de 430 pàgines en què he treballat últimament. El fet d'haver-lo traduït anteriorment no representa en cap instant una facilitat, ja que cada llengua demana les seves pròpies estructures. Però sí que he de...

Un nou poema d' Ivan Kordić RECORDA Recorda-ho tot. Mira un altre cop la casa, el carrer, l’arbre. Inclina’t, acaricia l’herba com un gos, humiteja’t els llavis, no reprimeixis les llàgrimes. Fes aquest pas, alça la mà. Somriu, colpeja la paret amb el cap. Nota el dolor. Potser faràs això per darrera vegada.

Acabo de rebre un correu en què m’anuncien la mort del gra traductor del rus Josep M. Güell. El vaig conèixer personalment fa uns 8 anys, en ocasió d’una trobada que li organitzava l’Associació d’escriptors de Tarragona. Vaig estar xerrant diverses vegades amb ell, em delia per escoltar totes les anècdotes que enfilava sobre les seves experiències amb els llibres, i amb les persones, a l’antiga Unió Soviètica. I ara, ens queden les paraules en els llibres de Dostoievski, principalment, però també de molts altres autors russos. Un grandíssim traductor que, malauradament, ha estat una mica oblidat. Per a aquella trobada vaig escriure dos textos sobre Josep M. Güell, penjo aquí el més breu (no acostumo a penjar textos llargs al blog) com a homenatge al gran traductor, a la meravellosa persona que va ser Josep M. Güell. Ens veurem de nou a les pàgines que desxifraran els nostres ulls. *** “En posar-me a descriure els esdeveniments, recents i força estranys, que tingueren lloc a la nostr...

Nikola Madžirov (Strumica, 1973) és un dels poetes macedonis més importants actualment i un dels poetes europeus que està aconseguint més reconeixement. Ha guanyat diversos premis internacionals i també ha participat en festivals de poesia arreu del món. Té tres llibres de poesia publicats més dos volums de tries de poemes. Va ser també responsable de l’apartat de poesia d’un dels projectes literaris més interessants, la institució cultural Blesok , que publica revistes i llibres tant en format electrònic com en paper, amb una selecció de poetes excepcional. Madžirov també és assagista i traductor. QUAN ALGÚ SE'N VA TOT EL QUE HA ESTAT FET TORNA En aquella abraçada del racó reconeixeràs algú que se’n va a algun lloc. Sempre és així. Visc entre dues veritats com un llum de neó trement en un buit vestíbul. El meu cor col·lecciona cada cop més gent, fins que ja no són aquí. Sempre és així. La quarta part de les hores que estem desperts parpellegem. Oblidem les coses aban...

Presento un segon poema d' Artur Grabowski . L'he triat per dos motius, el primer, per l'afinitat amb la citació de Seamus Heaney, que em porta a un dels poemes que més m'estimo de l'autor irlandès; i l'altra, per la tensió del llenguatge que presenta, forçant-lo fins a uns límits per retornar al sentit. PER LA RIBA                                                                             When you have nothing more to say, just drive...                                                                                                        ...

Fa un parell de dies, just en tornar de Varsòvia, vaig rebre un correu que em va alegrar molt. L’amic Josep Antoni Ysern m’enviava uns enllaços on s’anunciava que li havien concedit el Premi Cavall Verd de traducció per la seva esplèndida versió dels poemes de Tadeusz Różewicz . No tan sols la traducció és esplèndida sinó també l’estudi que fa Josep Antoni Ysern de l’obra del poeta polonès, un dels poetes més grans en l’actualitat. Si encara no teniu el llibre, us recomano que l’aconseguiu al més aviat possible i que us endinseu en les visions de la realitat, de vegades molt crues, que proposa Tadeusz Różewicz en la veu i el to que admirablement li dóna Josep Antoni Ysern. A més, Edicions 96 ha fet un llibre d’aquells que es recorden, editat amb molta cura, amb una portada que atrau amb el seu magnetisme, amb una tipografia molt neta i amb els espais allà on toquen. A més, l’edició és bilingüe. Un autèntic esdeveniment que no pot passar desapercebut. Per altra banda, he vist que Ant...

Katja Perat (1988, Ljubljana) ha estudiat Literatura comparada. Publica poemes habitualment a la revista Literatura des de 2007. Una autora que, a pesar d’algunes baixades de to, com en algun lloc d’aquest poema, ja es perfila com un nou poeta a seguir. NATIONAL GEOGRAPHIC             Una mirada a la sabana, amb qui el temps ha estat despietat, dóna la sensació que sobreviure no exigeix massa. L’spleen, l’angoixa que ha renunciat a la responsabilitat per la seva ansietat no transmet aquesta sensació. Per casualitat, em trobo amb mi en el reflex de la televisió. Penso: sóc vida que ha hagut de dur a terme un llarg camí de l’evolució per poder-se mirar en una imatge. Parlava amb mi mateixa. Sóc tot un silenci. Les tasques amb què m’ha carregat la vida, no les acompleixo. La sabana, tot i que la veig falsejada, dóna la sensació de vastes absències d’indecisions. Ella és tota una evidència. I jo tot un silenci. Una maldestra incomod...

Un poema d' Ivan Kordič . RECORDANT DUBROVNIK Hi ha coses excepcionals davant nostre. Una pedra i els teus espessos cabells. Allí on tomben els apàtrides, beso el teu cos, la teva pell humida. A la vegada m’esforço per veure’t. I en algun lloc allí, d’amagat, rere la roca, s’estén el crit de la nostra vida, encara no despert.

De nou tinc uns dies de silenci. Avui no hi haurà cap poema, però sí textos sobre poetes. Dos articles que vaig escriure fa poc, i que han aparegut recentment en pàgines d'internet. Un és sobre Adam Zagajewski, a PoesiaDigital, el podeu veure aquí . I l'altre és sobre Edward Pasewicz, en el marc de les meves col·laboracions habituals per a la revista La Nausea. És en aquest enllaç .