abcd xavier farré

Katja Perat (1988, Ljubljana) ha estudiat Literatura comparada. Publica poemes habitualment a la revista Literatura des de 2007. Una autora que, a pesar d’algunes baixades de to, com en algun lloc d’aquest poema, ja es perfila com un nou poeta a seguir. NATIONAL GEOGRAPHIC             Una mirada a la sabana, amb qui el temps ha estat despietat, dóna la sensació que sobreviure no exigeix massa. L’spleen, l’angoixa que ha renunciat a la responsabilitat per la seva ansietat no transmet aquesta sensació. Per casualitat, em trobo amb mi en el reflex de la televisió. Penso: sóc vida que ha hagut de dur a terme un llarg camí de l’evolució per poder-se mirar en una imatge. Parlava amb mi mateixa. Sóc tot un silenci. Les tasques amb què m’ha carregat la vida, no les acompleixo. La sabana, tot i que la veig falsejada, dóna la sensació de vastes absències d’indecisions. Ella és tota una evidència. I jo tot un silenci. Una maldestra incomod...

Un poema d' Ivan Kordič . RECORDANT DUBROVNIK Hi ha coses excepcionals davant nostre. Una pedra i els teus espessos cabells. Allí on tomben els apàtrides, beso el teu cos, la teva pell humida. A la vegada m’esforço per veure’t. I en algun lloc allí, d’amagat, rere la roca, s’estén el crit de la nostra vida, encara no despert.

De nou tinc uns dies de silenci. Avui no hi haurà cap poema, però sí textos sobre poetes. Dos articles que vaig escriure fa poc, i que han aparegut recentment en pàgines d'internet. Un és sobre Adam Zagajewski, a PoesiaDigital, el podeu veure aquí . I l'altre és sobre Edward Pasewicz, en el marc de les meves col·laboracions habituals per a la revista La Nausea. És en aquest enllaç .

Artur Grabowski va néixer a Cracòvia en 1967. És poeta, dramaturg i assagista. És un dels assagistes més interessants de la seva generació i un poeta de molts i variats registres. Ha publicat quatre llibres de poemes, i s’espera que enguany publiqui una col·lecció d’obra poètica completa.  AFINITAT El silenci d’aquests grans arbres i de cada bri d’herba s’assembla enormement al silenci. Un creueta negra d’un avió dibuixa la frontera audible.

Aquest blog funciona com una antologia molt personal, és cert. M’adono que hi ha poetes altament considerats per la crítica que a mi no m’acaben de convèncer, no em són propers. Un dels casos és el d’Eugeniusz Tkaczyszyn-Dycki. Si hagués de fer una antologia de poesia polonesa contemporània per a la publicació, aleshores no dubtaria, el nom del poeta polonès hi hauria d’aparèixer obligatòriament. Però les seves obsessions que sempre desemboquen en un món tancat, angoixant, de temes recurrents, no troben en mi un gran lector. Per molt que pugui reconèixer la línia barroca que enllaça la seva poesia amb el gran barroc polonès (que ha quedat a l’ombra pel romanticisme). Hi ha molts altres poetes que per a mi són més importants, malgrat que no tinguin el favor de la crítica com Eugeniusz Tkaczyszyn-Dycki. Per a mi, els paràmetres de la crítica, en qualsevol llengua, són un gran misteri.  Relacionat amb la crítica, una lectura que he fet darrerament m’ha fet tornar a pensar-hi. Piotr So...

Jacek Gutorow ELEGIA No crec en la missió de les ombres. Hi ha d’haver una altra sortida, no sols aquests corredors agafats amb un clip als carrers de la ciutat, i la boira grisa sota el coll del cel. El teu cor ha esclatat en cent fragments, i cada un d’ells ha arribat a reflectir la gent, les seves habitacions, plenes de cendrers, les teranyines als racons. No crec en la forma definitiva; sempre hi ha un error en el sistema, una part penjant de sentit que esclata pel propi pes, ho sents? L’eco s’endinsa per les capes d’un silenci idealment retallat.

Josip Osti va néixer a Sarajevo en 1945. Des de 1990 viu a Eslovènia. Escriu en eslovè i en serbocroat, i ha traduït un gran número d’autors d’una a l’altra llengua. Ha publicat uns 20 llibres de poemes. La seva poesia es caracteritza per una senzillesa absoluta, els poemes tenen habitualment una mateixa estructura, una idea inicial que després es va ampliant en els versos posteriors, els quals tenen com a objectiu reforçar la primera afirmació. EL POETA ÉS A LA VEGADA PARE I MARE DE NENS NO NASCUTS El poeta és a la vegada pare i mare de nens no nascuts. La seva estimada és una paraula somniada o inventada. Dorm amb ella com amb la seva dona de carn i ossos, però no sols a casa, al llit, sinó també en un bosc frondós, en una roca vora la mar i a la mar, en un terreny de pastura que el sol il·lumina, en un fosc vestíbul. En una església freda i buida i al cinema, ple de cossos suats... Per la seva immaculada concepció i pels pecats se’l castiga amb una gestació eterna. On ...

Amb la poesia, el lector sempre troba noves veus, nous descobriments que el poden sorprendre. Des que llegeixo poesia que he tingut aquesta sensació. Cosa que no em passa amb la narrativa. Com si la narrativa de descoberta s’emmarqués en una època concreta, fins que un arriba a la trentena. Fins que s’ha arribat a llegir moltes novel·les, noves maneres de narrar el món, d’explicar-lo, d’identificar-lo. Però que després s’esgoten. No pas perquè no apareguin nous autors, ja que cada dia en podem descobrir, sinó perquè sembla que el nostre pensament percep com una mena d’esgotament de les fórmules. Després, el lector rellegeix aquells autors que el van colpir en la joventut. No vull pas dir que un no se sorprengui davant de noves novel·les, no, és clar. A mi m’han encantat darrerament les novel·les de W. G. Sebald, o 2666 de Roberto Bolaño (la cinquena part de la novel·la és una autèntica obra mestra). Però no experimento les mateixes sensacions com quan llegeixo algun poeta acabat de des...

No hi ha literatures grans ni literatures petites. Això són conceptes de mercat, conceptes relacionats amb el paper econòmic, social, polític dels diferents països. Independentment de la llengua en què escriguin, hi ha poetes que excel·leixen en cada una de les seves obres. Un d’ells és l’eslovè Marjan Strojan . RETORN Això voldria mostrar-te, dic, quan ens deturem al camí sobre la vall. Faig visera amb la mà, sota nostre, entre els rius serpentejants i els camins, pels senyals dels camps i pels diminuts signes d’admiració dels campanars en masos allunyats vessen parts d’una crònica del sol, como una part del cel. Et mostraré un esparver en el vol, que amb un tremolor quasi imperceptible volta les columnes de l’aire càlid cada cop més alt, fins que no s’anivella amb la mirada de la planura. En la profusa quietud dels camps pasturen sobre nostre les ombres tacades dels núvols, que no distingeixen entre el riu, el camí i el bosc, entre una fenedura i la pedrera que s...

Aquesta tarda hi ha la segona presentació del darrer llibre de poemes de l’amic Michał Sobol , Naturalia . El llibre s’ha publicat en una petita editorial de Cracòvia, la qual cosa ha permès que se n’hagi fet una elaboració quasi artesanal. La imatge de portada és de l’artista i també amic Bogusław Bachorczyk . Aquest és un dels poemes del llibre, on mostra el tema constant de l’enfrontament entre el món rural i el món urbà. DIES Com si els dies tinguessin la seva pròpia història i haguessin de ser prestats. Alguns eren incomprensibles, misteriosos, altres massa senzills per poder ser entesos. S’havien de prestar a un interès elevat, en un passat abstret en si mateix o en un futur servicial que sempre prometia molt però que no tenia una memòria massa bona. Al capdavall, la tria de la millor opció  s’ajornava. Duraven les negociacions. I els dies, amb tot el que contenien, foren lleument diferits  més enllà com una tanca amb els pollets.

Ja ho he indicat en alguna altra ocasió. La poesia de Jan Kasper em sembla una de les més sòlides en el panorama contemporani polonès. Malauradament, però, el reconeixement públic que té la seva poesia no es correspon encara amb els seus mèrits. ELEMENTS Una sendera deserta. Massa aviat perquè hi passis. Un terraplè de ferrocarril, un abocador de tristesa. El món de la substància animada, incansable, segur del seu significat, rere la boira. Obertament, els ulls agrairan aquest grapat de claror. En el fons, potser existim per recordar l’ombra dels verns en els marenys, les libèl•lules baixant als joncs, els terrenys de granotes que l’element de la fecundació ha visitat.

Després d’un descans una mica llarg, al blog però no a la feina, torno amb l’any nou a intentar reprendre el ritme. Comencem amb un poema de Mariusz Grzebalski . EL PRIMER DIA Per a Janek Maldestre, intentant mantenir l’equilibri, va venir i em va mirar de tal manera que em vaig sentir del tot net. El meu cos s’elevava, l’aigua era cada cop més límpida, fins que al final em colpejà la llum. I, sabeu, des d’aleshores tot jo sóc llum.

El silenci al blog és degut a un excés de feina els darrers dies. Segurament, hi penjaré alguna cosa, encara que escadusserament, fins a mitjans de desembre. Mentrestant, deixo aquí un darrer article sobre Maciej Woźniak que ha aparegut en la revista electrònica La Nausea, on col·laboro mensualment amb al sobre poesia.

Des de fa un cert temps, compro llibres en format electrònic. Els llegeixo directament a l’ordinador. He provat els diversos lectors de llibres electrònics i de revistes: el d’ Adobe Digital Editions , el de Mobipocket i altres. Fins ara, no m’incomodava massa llegir fins i tot la poesia en aquests formats. En el cas de l’Adobe, es manté el mateix format que l’edició impresa (però no en tots els casos), el Mobipocket és molt versàtil i permet jugar força amb diverses possibilitats de veure el text. No he comprat encara un lector electrònic perquè em molesta la poca coherència en els formats i encara no hi veig sentit. Per altra banda, un cop vaig mirar-ne uns quants, i de sobte en vaig veure un que tenia com a llibre de proves els Sonets de Shakespeare. Quan vaig adonar-me que no hi havia manera de poder tenir tot el sonet, tal com havia de ser, en una pàgina (és a dir, a la pantalla), sense tenir els versos tallats o tenir-ne només 10, vaig decidir que no me’n compraria cap fins qu...

Després de molts dies d'haver-me endinsat durant hores i hores en la poesia polonesa, treballant amb dos excel·lents traductors i grans amics, Abel Murcia i Gerardo Beltrán, en una àmplia antologia de poetes polonesos nascuts entre 1960 i 1980, em prenc un descans i em capbusso en l'altra llengua que és per a mi terreny d'exploració, l'eslovè. I torno a un jove poeta que trobo molt interessant, Jure Jakob : UN GAT NEGRE Un gat negre, el veig quan fumo vora la finestra, a passets vora la brossa, a través de l’ombra i de la llum dels fanals, ràpid; un cotxe a la carretera amb les grapes negres dels pneumàtics gira en un toll i dóna mitja volta, segueix vers els suburbis. Tal com ha vingut, ha marxat; com una fulla d’afaitar a una banda de la pell, sense res a l’altra; què ha quedat? què veig? Gat negre, quin camí has pres? Hi ha alguna cosa que talla la nit. No és la llum dels fanals, ni el crit de borratxos adolescents, no són les finestres obertes del b...