Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.
NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES
En som tres, els uns davant dels altres, riem,cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej,
no el veiem perquè és ell qui fa la foto,
la darrera, ara ho sé, a la casa antiga
del carrer Sienkiewicz.
Romek Biskupski, el meu gurú de les icones
i de Mandelstam, en original, sense cap dubte.
Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński.
Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara.
Davant meu i de Romek, tasses de te.
Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi,
una bossa de patates davant del senyor Zdzisław
a qui la gesticulació ajuda a explicar
les proeses arriscades del meu pare en aterrar
en una prada a la zona vora el riu San,
fins al punt que sempre que sentien el brunzit
d'un PO-2, els que prenien el sol cridaven fort:
“Amagueu-vos que ve en Szuber!”,
Just, ben just al llindar d'un nou mil·lenni.
En passar-lo, aquells tres, l'un rere l'altre
de sobte sorpresos en la carrera, desapareixeran,
i a mi, aquí amb aquest te que no he acabat de beure,
no em farà cap mena de gràcia.
Comentaris