Passa al contingut principal

El pas del temps

Llegeixo, lentament, el darrer llibre de Nuno Júdice, A matéria do poema. Els llibres de Júdice són abassegadors, molt sovint penso que tenen massa poemes (aquest en té més de 90) i que, malgrat que hi hagi línies de pensament i de temes que són habituals en tota la producció del gran poeta portuguès, el fet de no ordenar-los en seccions provoca que la lectura es pugui perdre en un intricat laberint. Sembla ser com si Júdice pensés que tots els poemes formen part d’una idea global. Però també el lector té la sensació que apareixen en el llibre en l’ordre que els ha escrit, sense cap modificació. S’han d’estructurar els temes, i aquesta és la tasca que li pertoca al lector i no a l’autor, en aquest cas. Per fer l’itinerari que més li convingui.
D’aquest darrer llibre, un poema concèntric, o laberíntic, en què l’inici i el final es confonen, en què la idea desenvolupada es tanca en si mateixa. Un poema, en el fons, característic de l’escriptura poètica de Nuno Júdice.


EL PAS DEL TEMPS

A les cases buides no sento els batecs dels rellotges
de fusta sospesos a les parets, amb el pèndol
oscil·lant en el pas dels segons. Per altra banda,
qui podrà sentir aquests batecs dels rellotges
a les parets de guix i d’estuc? Mentrestant,
acosto l’orella al pit de les ombres per,
a través dels batecs dels seus cors desfets
a la nit de les cases buides, m’arribin a l’ànima
els batecs dels rellotges a les parets buides. Llavors
el temps comença a passar més de pressa a fi que
les cases deixin d’estar buides; i el que jo vull
és que la casa buida s’ompli de les teves passes,
al meu encontre, i un altre rellotge comenci a bategar,
com el cor de les ombres que hem de ser,
quan arribem a trobar-nos per trencar el silenci
de la casa que deixarà d’estar buida, amb la teva
llum expulsant les ombres i la teva veu fent
oblidar els batecs dels segons del rellotge de fusta.

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Júlia Zabala ha dit…
Gràcies per descobrir-me aquest autor. El poema d'amor que vas penjar em va agradar especialment i aquest també és molt bonic. Salutacions!
19 de març del 2010, a les 16:45
Xavier ha dit…
Hola, Júlia, quina alegria veure't per aquí. Gràcies per llegir el blog. Si t'agrada en Nuno Júdice, hi ha alguns llibres en castellà, els que prefereixo són Teoría general del sentimiento, editat a Mèxic, i molt ben editat. I després Un canto en la espesura del tiempo, a Calambur, amb una edició realment fantàstica. Aquest segon, a més, té estudis crítics sobre l'autor. Ambdós llibres són bilingües. Salutacions.
22 de març del 2010, a les 16:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nou visions

NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Errata (Ghost version)

El tercer poeta polonès que va participar en el cicle de "Veus Paral·leles" és Bianka Rolando. Va néixer el 1979, es dedica també a les arts visuals, de fet, és la principal professió en la seva vida diària (també de professora de Belles Arts). Ha publicat dos llibres de proses, i quatre llibres de poemes fins al moment present. La seva poesia és altament conceptual, hermètica i que juga contínuament amb la forma, des de les més tradicionals fins a variacions que ella introdueix, cosa que fa que qualsevol poema d’ella sigui un repte per al traductor. Presento dos poemes en què es veu la seva escriptura. El primer, amb rimes internes, i jocs d’associacions, el que interessa més és la sensació que es provoca en la lectura, i no tant construir un sentit, un missatge del poema (que, evidentment, també hi és). I en el proper poema que presenti hi haurà un joc de rimes que em va fascinar fins a un extrem. ERRATA (GHOST VERSION) Em giro i dibuixo un tros de la teva e...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Diàlegs i dates

El temps passa. Una evidència que no caldria ni dir. El temps passa i de nou ens trobem en un punt per on hem passat. Vénen records. I es fa un recompte del que un ha aconseguit o ha deixat d'aconseguir. En literatura, les efemèrides, qualsevol efemèride, ens serveixen sempre per tornar a un autor. Per llegir-lo. És el millor regal que li podem fer. Avui fa 9 anys va morir Czesław Miłosz. Per a mi, una de les figures més importants del segle XX. Sense ell, sense la seva obra, la meva vida hauria estat molt diferent. Potser no m'hauria encaparrat a estudiar polonès, a endinsar-me en una literatura que per a mi, acabat de llicenciar, encara era tota una illa desconeguda. I no hauria anat a viure a Polònia, també per veure que la idea que m'havien format la literatura i la història era molt diferent del que em trobaria. He dedicat a Miłosz uns quants anys, i li dedicaré encara més anys perquè la seva obra no pot ser oblidada. Perquè quan el llegeixo em torna a sorprendre com ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Pensa com donar sentit

Jan Kasper *** Pensa com donar un sentit a les runes que romanen: l’herba agostejada, la maculatura de paraules elevades, el turment de la vellesa. Cada instant nostre, una palleta a l’aigua. No hi podem fer massa; cap saber, ho saps bé, no és cap salvació. Probablement només durarà el que ens supera, el que nosaltres, mortals, aconseguim estimar. Les mosques brunzeixen als vidres. Miro com omples a la cuina pots de cireres sucoses. La teva mà cada vegada quan es troba amb el vidre descobreix l’impossible; també es converteix en vidre. Per sota de la pell transparent s’estenen camps, camins, rius i ciutats. El sol surt, el sol es pon. Ben bé igual com aquí, obedient a una regla eterna. 
3 comentaris
Més informació

L'auditori de Görlitz

Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el darrer llibre que he publicat, L’auditori de Görlitz , editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig fer un petit viatge a Ustro ń, i en aquella vall i les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea general, pe...
3 comentaris
Més informació

Consol

Wojciech Bonowicz (1967) és poeta i periodista. Treballa per al setmanari “Tygodnik Powszechny”. Ha publicat sis llibres de poemes i una biografia de Józef Tischner, ha obtingut dos premis de poesia pels seus llibres, i un altre, així com també la biografia esmentada, han estat nominats per al premi Nike. Viu a Cracòvia. CONSOL Per què t’han triat justament a tu? No ho saps, és fosc, penses. Vas cap a la finestra: a fora hi ha ordre, i tu dins d’aquest ordre com si el jutgessis des de qualsevol lloc. No saps si la foscor segueix treballant i com ordena les coses. Diverses accions en tu, diverses històries obertes. Una és particularment dolorosa com un moviment contra tot. Una finestra: els ulls alcen línies platejades del terra.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Glaçades de maig

Un altre poema del darrer llibre de Marzanna Bogumiła Kielar, que vaig presentar un temps enrere al blog. GLA ÇADES DE MAIG Una glaçada tardana a la primavera ha fet malbé els capolls plens, ha mossegat els brots dels fruits en els pomers de tronc baix, les groselles roses i vermelles als arbusts. Ara els hem d’ajudar: s’han de desglaçar lentament, ens diu la memòria. Se’ls ha de donar ombra perquè l’aigua no es mogui massa ràpid, no trenqui els teixits. Embolcats , s’han de desglaçar a poc a poc, en la foscor, sense aferrar-se gaire a la vida. Els capolls glaçats, llambrejants, han d’aprendre a ren è ixer instant a instant, i en un instant marcir-se. Haurem de fer un foc a la vora i fumar-los. Però la memòria no segueix el camí recte, ho abraça tot com l’heura. Precisament evoca aquelles poques escoles de pintura que existiren a la Xina cap a l’any 960. Els paisatgistes competien aferrissadament, entercs, ferms en un sol tema: pintar ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Carrer Świętego Jana a Cracòvia

L’altre dia, vaig topar amb una sèrie de poemes de Janusz Drzewucki en què apareixien llocs de la ciutat de Cracòvia. Quant als llocs de la ciutat, un dels referents dels últims anys és Retorn d’Adam Zagajewski, del qual es va fer una tria per publicar-la juntament amb el volum Antenas . Vaig pensar de fer-ne una mena de diàleg, i escriure poemes partint d’algun element, per petit que sigui, dels poemes de Drzewucki. No són variacions, ja que els temes que plantegen els poemes de l'autor polonès i els meus són, de vegades, força diferents. Avui presento el primer poema de Janusz Drzewucki. El títol és d’un carrer de Cracòvia . I aquí es presenta ja un problema de traducció. S’ha de traduir el nom, quan el referent existeix en la llengua a què es tradueix? En aquest cas, és el carrer Sant Joan. Les opcions són diverses, i no crec que arribem a un acord definitiu. Però ara mirem-ho des d’un altre punt de vista. El poema que jo vaig escriure per al diàleg tenia el mateix títol, per...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

5000 anys d'Europa 7

5000 ANYS D'EUROPA 7 Es va produir el dany fàcilment i no serà restituït. Així respirem a intervals, entre la pluja i el sol, així viatgem de ciutat en ciutat, així és el fum, el receptor de ràdio, la religió. Així ha estat el paper sempre important del dissenyador. Per què un petit aparell elèctric antic sembla més bonic que un de nou? Per què els núvols viatgen diferent a través d'unes ulleres de sol? Què es pot comparar amb un model octogonal d'una tetera amb tapa? Escolta, la primera gravació de cultura material en un gramòfon. Així viatgem, brunzeix un mecanisme inaudible.
1 comentari
Més informació

El retorn d'A

Wojciech Bonowicz EL RETORN D'A Diguem que tens més de deu deixebles i ells escriuen els teus somnis i fins i tot et justifiquen quan estàs irritat. Vas per un camí tan tort d'una confusió a una altra fins que esdevé una religió que ja no pots aturar. A la fi allargues el braç i què veus? Veus que si furgues bé en la foscor sempre es troba alguna cosa no descoberta que encara no té importància. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació