CONFERÈNCIA V
Jesucrist ressuscità. Tothom que hi cregui
No hauria de comportar-se com nosaltres,
Que perdérem el nord i el sud, la dreta i l’esquerra, el cel, el llimb,
I d’alguna manera intentem sortir-nos-en, en cotxes, en tàlems,
Els homes agafant-se a les dones, les dones als homes,
Caient, aixecant-se, fent un cafè,
Untant el pa, perquè arriba un altre dia.
I un altre any. Torna el temps dels regals.
Arbres de Nadal il·luminats, garlandes, musicalitat,
Per a nosaltres, presbiterians, catòlics, luterans.
Em plau cantar amb els altres al banc de l’església,
Agrair el fet que seguim junts,
El regal de cantar tots la Paraula, ara, de segles ençà.
Estem contents, ja que no ens ha tocat la dissort
Que llegim d’altres països, on els esclavitzats
S’agenollen davant de l’ídol-nació, que tenen sempre a la boca.
Viuen i moren, sense saber que són esclavitzats.
Sigui com sigui, amb nosaltres sempre hi ha el Llibre,
I en ell senyals fantàstics, consells i ordres.
Poc higiènics, és veritat, i amb judicis contradictoris,
Però en tenim prou que hi siguin, en la terra muda.
És com si una foguera ens escalfés en una cova
Quan a fora hi ha els focs freds de les estrelles.
Els teòlegs callen. I els filòsofs
No gosen ni preguntar: “Què és la veritat?”
I així, després de grans guerres, en la indecisió,
De bona fe, però no del tot,
Treballem amb esperança. I ara que cadascú
S’hi reconegui: “Ressuscità?” “No sé si ressuscità”.
Dins Travessant fronteres (antologia poètica 1945-2000), trad. Xavier Farré, Barcelona, ed. Proa, 2006
Comentaris