Després de molts dies d'haver-me endinsat durant hores i hores en la poesia polonesa, treballant amb dos excel·lents traductors i grans amics, Abel Murcia i Gerardo Beltrán, en una àmplia antologia de poetes polonesos nascuts entre 1960 i 1980, em prenc un descans i em capbusso en l'altra llengua que és per a mi terreny d'exploració, l'eslovè. I torno a un jove poeta que trobo molt interessant, Jure Jakob : UN GAT NEGRE Un gat negre, el veig quan fumo vora la finestra, a passets vora la brossa, a través de l’ombra i de la llum dels fanals, ràpid; un cotxe a la carretera amb les grapes negres dels pneumàtics gira en un toll i dóna mitja volta, segueix vers els suburbis. Tal com ha vingut, ha marxat; com una fulla d’afaitar a una banda de la pell, sense res a l’altra; què ha quedat? què veig? Gat negre, quin camí has pres? Hi ha alguna cosa que talla la nit. No és la llum dels fanals, ni el crit de borratxos adolescents, no són les finestres obertes del b