tag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post5686516310142088556..comments2022-03-02T15:02:34.945+01:00Comments on abcd xavier farré: Fidelitat (1)Xavierhttp://www.blogger.com/profile/17450110065441899874noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-2468568256836142872008-05-17T00:53:00.000+02:002008-05-17T00:53:00.000+02:00Benvolgut anònim, Moltes gràcies pel comentari. Sí...Benvolgut anònim, <BR/>Moltes gràcies pel comentari. Sí, el que és real és el lector, però deixa'm ser una mica irreverent pels temps que corren. Tenim un text, que es pot interpretar de diverses maneres, d'acord, però hi ha uns límits per a la interpretació. Per altra banda, l'autor deixa de ser la instància suprema que dóna sentit al text, és cert, i la seva lectura és tan sols això, una lectura més. Però, en un moment determinat hi ha hagut una intenció, i aquesta intenció per part de l'autor reflecteix molts elements que condicionen aquest autor, de manera implícita o no. L'autor en pot ser conscient o no, però li atorga un sentit o li vol atorgar un sentit. Evidentment, el lector és lliure de fer la seva pròpia lectura del text, i ell mateix també estarà condicionat per una altra sèrie de circumstàncies que li seran pròpies. Però hi haurà coses que no podrà fer de cap manera. No podrà, vulguem-ho o no, atorgar una sèrie de sentits que s'allunyin del més pur sentit comú, per dir-ho d'alguna manera. La seva lectura serà, com en les partitures que esmentes, una variació sobre un tema. I no voldria oblidar encara un altre element. La tradició (en aquest cas, la tradició de la literatura, tant en el sentit de creació com en el sentit d'estratègies de lectura) determina també la nostra visió del text. Sí, el traductor serà un altre lector, que vindrà determinat pel fet d'atorgar un sentit a un text concret a través del seu llenguatge, però el pes de la tradició (i pes aquí sense cap matís pejoratiu, ans al contrari) determinarà també algunes de les seves solucions a l'hora de triar les estratègies traductològiques. En contra de Barthes, en contra de molts altres teòrics, diré una boutade i afirmaré que l'autor ha ressuscitat... En qualsevol cas, el comentari dóna per a molt, i segurament continuarem parlant-ne al blog. Però amb exemples, la teoria de la literatura és massa deutora de disciplines en què l'abstracció té el pes principal, i de vegades oblida que no podem parlar del text in abstracto sinó de textos. <BR/>Estimat Josep-Antoni,<BR/>benvingut al blog. Uf, Baranczak. La meva posició vers les seves traduccions i les seves justificacions ha anat variant força. No puc combregar amb l'autoritarisme que demana una sola sortida per a la traducció, i que sempre coincideix amb les solucions que ell adopta. No es pot negar que és un grandíssim traductor. Però Baranczak sempre sona a Baranczak. Les millors traduccions de Brodsky són les de la Krysztina Krzyzewska, i no les de Baranczak, perquè allí hi veiem la veu del gran poeta rus. El millor poema traduït de Tomas Venclova és el que va fer Milosz que, curiosament, va fer la traducció sense rima, però s'hi entreveu el to. En les de Baranczak, el que hi ha és una transformació de la veu d'un poeta, una assimilació. Bé, potser sóc ara una mica massa polèmic, ja em perdonareu avui la tirada d'impressions. Tampoc ja no podem tornar, per sort, a l'època de les grans afirmacions contundents, per molt que ens agradin o ens facin somriure. I això és el que encara fa o feia Baranczak. O com també la prosa retallada d'Auden, o fins i tot la preciosa boutade de Robert Frost sobre la traducció i la poesia: la poesia és allò que es perd en la traducció. <BR/>Trapezista, <BR/>felicitats per la teva traducció. És una versió esplèndida, i que exemplifica molt bé el que estem parlant.Xavierhttps://www.blogger.com/profile/17450110065441899874noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-43114000901070678992008-05-14T23:28:00.000+02:002008-05-14T23:28:00.000+02:00L'altre dia jo també en parlava:http://elvertigen....L'altre dia jo també en parlava:<BR/>http://elvertigen.blogspot.com/2008/05/tot-traduint-els-brigadistes-entre.htmlAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-46352318941875070222008-05-10T08:58:00.000+02:002008-05-10T08:58:00.000+02:00Per què l'autèntic és l'original? Quin? El que ha ...Per què l'autèntic és l'original? Quin? El que ha escrit l'autor? El que llegeix un contemporani,un lector que s'encara al text cent anys després? Al cap i a la fi allò que és real és el lector. Un poema és un lloc,o una partitura, i fins i tot l'escriptor, l'autor , del text, ja només n'és això: un lector més. I el traductor és això també: un lector, un intèrpret,que diuen en música.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-86086080428689677842008-05-08T14:03:00.000+02:002008-05-08T14:03:00.000+02:00És una qüestió de límits, Xavier. Recordo alguns t...És una qüestió de límits, Xavier. Recordo alguns textos del Baranczak, per exemple, sobre la traducció de poesia que fiquen el dit a la ferida i hi furguen a pler. El vell tema de, per exemple, si la poesia rimada s'ha de traduir igualment rimada o no, ha donat rius de tinta. Personalment, no sabria què dir-ne. No crec que el traductor de poesia hagi de ser necessàriamnent poeta, però el traductor que opta per mantenir la rima en els versos rimats potser sí hauria de tenir una oïda clarament musical.Encara que, d'altra banda, reflexionar sobre aquest aapecte mena també a pensar sobre el concepte mateix de poesia, ja que aquesta no pot ser mera prosa retallada. Ara, si comencem a intentar definir què és poesia, ja hem begut oli: cada poeta n'hi dirà la seva. Jo no ho sóc, però en les meves tentines de traducció sí acostumo a orientar-me pels meus gustos i predileccions.<BR/><BR/>Gràcies al Guillem he descobert aquest bloc. Et felicito per la iniciativa. Arribo tard, però intentaré deixar-m'hi caure de tant en tant! Pozdrawiam Cie najserdeczniej. Pa!Exemplatorhttps://www.blogger.com/profile/03295345788712165935noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-59959459460580598602008-05-07T23:10:00.000+02:002008-05-07T23:10:00.000+02:00Han aparegut intervencions i comentaris molt inter...Han aparegut intervencions i comentaris molt interessants. Moltes gràcies a tots. Manipular, sí, l'utilitzava en un sentit que no tenia connotacions negatives. Completament d'acord que es puguin utilitzar altres mots per definir el procés de transformació que, inevitablement, porta el text original a la traducció. Sí, el text "autèntic" és el que considerem original, i aleshores, la traducció és el joc simultani que indicava el Guillem. <BR/>Sempre prefereixo la versió bilingüe acarada, però les editorials són cada cop més reticents vers aquesta pràctica (les despeses es disparen).<BR/>Els constituents, uf, són realment molts, tots aquells elements que fan que el poema sigui precisament això, un poema que el diferencia de molts altres artefactes lingüístics, literaris o no. Podríem parlar dels aspectes formals, ritme, rima i altres, de la semàntica del text, de les figures retòriques utilitzades, i d'altres aspectes que són menys "tangibles", amb una definició molt poc concreta. Serien, per exemple, el to, la distància que adopta el poeta, la seva pròpia veu. El poeta, el traductor, el lector, sempre en destaquen alguns no en cada text, sinó en cada lectura.Xavierhttps://www.blogger.com/profile/17450110065441899874noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-31474311032973166302008-05-07T12:53:00.000+02:002008-05-07T12:53:00.000+02:00Des del punt de vista de lectora, al llegir una po...Des del punt de vista de lectora, al llegir una poemari traduït a la meva llengua, el català, sempre tinc la certesa de saber que aquells poemes formen part de dues intencionalitats; la primera de l’autor, condensant poèticament aquell poema i la segona del traductor, interpretant aquell pot tancat per poder assaborir-lo i deixar-lo anar mitjançant un altre gust, una altra llengua.<BR/>Personalment, m’agrada trobar-me el llibre amb el poema original i el traduït al costat.<BR/>Un definició de fidelitat literària bellíssima Xavier!Laura Dalmauhttps://www.blogger.com/profile/01691080477113809276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-89241557336804616032008-05-06T08:59:00.000+02:002008-05-06T08:59:00.000+02:00Com que el text autèntic és el text original, i co...Com que el text <I>autèntic</I> és el text original, i com que tota traducció és <I>un altre</I> text, és obvi que la traducció és el resultat d'un joc simultani de "submissió a" i de "revolta contra" l'original. Si en volem dir "apropiació", "manipulació" o "interpretació" no tinc res en contra. D'altra banda, crec que el bon traductor ha de ser extremament circumspecte (reticent, de fet) a emprar aquests conceptes per explicar la seva feina. Perquè massa sovint (i no és el vostre cas, altrament no estaria jo intervenint-hi...) són la coartada legitimadora que empren els traductors nefastos, els que sodomitzen els textos d'altri per projectar la seva frustració com a creadors mediocres. "Re-crear" em sembla un verb molt més exacte, sempre amb el benentès que qui realment crea és l'autor. La fidelitat, al meu parer, és l'enfocament d'intentar imaginar "com seria el text si fóssim l'autor original però escrivint en la nostra llengua" (la del traductor, és clar). Bé, no sé si em faig entendre. El tema és pelut, i no s'hauria de despatxar amb una "oda al traductor", precisament. El traductor, per a mi, és un servidor i prou, un amant del text que vol fer-li un homenatge.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-61203578968002509472008-05-05T22:03:00.000+02:002008-05-05T22:03:00.000+02:00Comparteixo al cent per cent aquestes paraules, Xa...Comparteixo al cent per cent aquestes paraules, Xavier: si traduir poesia no fos això, ens trobariem davant d'una tasca impossible, utòpica. Quan tradueixes, interpretes, de la mateixa manera que interpretes quan et trobes davant d'una obra d'art plàstica o d'una peça musical: el poeta no sempre "diu", sovint "insinua", de vegades "provoca", fins i tot pot amagar darrere d'un cert hermetisme el desig de ser interpretat no tan sols per un eventual traductor, sinó directament pels seus lectors. El traductor "trasllada" a la seva llengua el missatge que ha entès. I en el context de les teves paraules "manipulació" em sembla que s'ha d'entendre en el sentit de "joc de construcció", en definitiva, "re-construcció" i, sobretot, "re-creació". <BR/>Traduir és apropar-se i, com en tot a la vida, hi ha moltes maneres d'apropar-se a una peça literària, de "re-crear-la".Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-53810046529529711612008-05-05T20:40:00.000+02:002008-05-05T20:40:00.000+02:00Hi que són aquests constituents? paraules que diue...Hi que són aquests constituents? paraules que diuen més del que diuen. fenómens? <BR/><BR/>És interesant sentir un traductor parlant sobre la traducció.<BR/><BR/>salutacionsCristian Palazzihttps://www.blogger.com/profile/16895054735961648592noreply@blogger.com