26 d’ag. 2014

Per a Jaume Vallcorba

                                                                                                            A Jaume Vallcorba, in memoriam

En iniciar aquest blog, em vaig proposar no traduir poemes o fragments d’obres que ja havia traduït i publicat, si no era que tot just apareguessin i en posés alguna mostra. En termes de publicitat, per dir-ho d’alguna manera. Però les regles són també per trencar-les, i més encara si un se les imposa, i més encara quan les circumstàncies ho demanen. Un dels textos més enigmàtics i fascinants dels assajos de Zbigniew Herbert és la carta apòcrifa que Vermeer va escriure a Antonie van Leeuwenhoek. És una visió de l’art que podem compartir en l’actualitat, la senzillesa, el detall que ens ajuden a descobrir-nos, la tradició i la novetat. El text forma part del llibre Natura morta amb brida, que va aparèixer a l’editorial Acantilado l’any 2008. En tradueixo un breu fragment al català com a particular homenatge a Jaume Vallcorba.


Segurament, em retrauràs que el nostre art no desxifra cap misteri de la naturalesa. La nostra tasca no és desxifrar misteris, sinó fer-nos-els conscients, inclinar el cap davant d’ells, i també preparar els ulls vers un encís i una sorpresa constants. Però si, tanmateix, el que t’interessen són les troballes, et diré que estic orgullós d’haver aconseguit combinar una espècie de cobalt particularment intensa amb un groc llimona ple de lluminositat, i també he aconseguit registrar el reflex de la llum del migdia que es projecta en una paret grisa a través d’un vidre gruixut.
Les eines que utilitzem són realment primitives: un pal amb un manoll de cerres enganxat en una punta, una post rectangular, pigments, olis; i no han canviat des de fa segles, igual com el cos i la naturalesa humana. Si he entès bé la meva tasca, aquesta rau a conciliar l’home amb la realitat que l’envolta, per això jo i els meus companys de gremi repetim una i altra vegada el cel i els núvols, els retrats de persones i de ciutats, tot aquest món de fireta en què ens sentim segurs i feliços.

1 d’ag. 2014

Les veus del Pamano en polonès

Entro en una pàgina polonesa de llibres electrònics que cada dia recull totes les ofertes de les diferents plataformes. És una eina molt útil perquè no has d'entrar a cada una de les pàgines per separat. Ja en altres ocasions he comentat que el mercat polonès dels llibres electrònics està molt desenvolupat. Vaig mirant les ofertes i em trobo amb aquesta agradable sorpresa:



L'any passat la novel·la Jo confesso de Jaume Cabré va ser un autèntic èxit, de vendes, de crítica, de lectors entusiasmats amb l'obra. I ara ja tenim Les veus del Pamano també en polonès. Felicitats a tots els que han contribuït a aquest èxit: l'editorial Marginesy, que va fer una gran campanya de promoció; la traductora, Anna Sawicka, que ha sabut reflectir el complex món de la novel·la amb una precisió envejable; la seva agent editorial, Cristina Mora. I després, la gran quantitat de reportatges als diaris, les entrevistes a la ràdio. I és clar, les felicitats al seu autor, per la seva literatura, per la seva actitud, per la seva manera de fer i de guanyar-se el públic, i per saber remarcar que és un autor que escriu en aquesta llengua que es diu català, i que és d'aquesta d'on s'ha de partir, en les conferències, a les ràdios, en les traduccions.


Però no només volia comentar aquest èxit editorial. També hi ha una altra qüestió. Tradueixo la part principal de la imatge (després es pot intuir que anuncia la nova publicació amb grans lloances): “Dues setmanes abans que aparegui en paper.” També podeu veure la reducció del preu (alerta, la moneda és l'Zloty, no pas l'Euro). És a dir, la versió electrònica apareix abans que la versió en paper, i a més d'oferta. I no passa absolutament res, ningú no té por, perquè es vendrà en paper i en format electrònic. Que cadascú en tregui les valoracions i conclusions que vulgui.