21 de juny 2014

Pasqua

Feia ara força temps que no portava res a aquesta pàgina. Reprenc l'activitat amb aquest esplèndid poema de Lucija Stupica. Un poema que ja tenia precisament per les dates del títol, però que havia anat quedant-se en els arxius de l'ordinador.



PASQUA

Fa olor de pintura i d’abundància. Plens els carrers.
Sota les finestres els joves pengen la bandiera rossa.
També la falç i el martell, i l’últim grafiter hi posa l’estrella.
Dos aliats tanquen les mans en un puny.
Els carrers laterals, els ha tenyit el sol negre.
Cinquè dia a Itàlia. Què va crear Déu aquest dia?

Els ocells es multipliquen al cel, com la gent
pel carrer costa amunt vers l’església,
a les parades una pandèmia de trastos de plàstic,
aquí envelleixen els nens, just així és el silenci
a la vora, a tocar de tots, a tocar de tot,
a tocar de les banderes i dels aprenents de revolucionaris,
a tocar del buit, a tocar de l’absència divina,
a tocar del vent, tan fort que glaça.

Fa olor de pintura i d’abundància de mort.
I l’abisme del futur cada dia ens allunya més
i cada dia fa que esdevinguem més estranys.
Al seu marge els ocells moren de les perdigonades.

Abraçats tanquem tots dos els ulls i ens multipliquem
en les parts que s’ajunten a la veu. Sol així ens alcem
i fugim de la simple caiguda. Així,
parlant molt. Parlant sense parar.
I la imatge d’un abril gris,
la compondré en un collage del record.

Algú altre dirà que he callat.