Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2011

Retorn i agraïments

El festival Milosz que es va celebrar la setmana passada a Cracòvia, i altres obligacions que tenia (no s'hauria d'assistir o de col·laborar en un festival que s'organitza a la mateixa ciutat en què un viu o treballa) m'han deixat molt poc temps, i no m'han permès agrair tots els comentaris que he rebut per la publicació de l'antologia de Czeslaw Milosz apareguda fa poc a les llibreries. Així doncs, ho faig ara, moltes gràcies a tots pel suport i per les vostres paraules i espero que pugueu trobar en el llibre de Milosz algunes estones de bona lectura.

Pasqua, Ligúria

M'inquieten i em meravellen aquells poemes que mostren l'inefable sense explicitar-ho. Aquells poemes que expressen sempre una pèrdua, però, després de la lectura del poema, aquesta pèrdua es transforma en un guany. Ens descobrim amb un bri de coneixença que, com si fos a mercè de les bufades, es vincla en el nostre pensament. Potser per això, l'obra de Robin Robertson m'inquieta cada cop més.

PASQUA, LIGÚRIA

Un altre dia mirant com l’oceà es desplaça
sota el sol; pins, glicines, llimoners.
Enfosqueixo aquest paradís com un vent sobtat:
fulles d’olivera, bufades a les seves esquenes, s’argenten
en un filferro espinós; les càmeres fan clic en el mur.

Tothom marxa cap a casa, i m’adono
que no em puc fer a la idea de què significa això.
Escolto els crits de les gavines
i intento recordar. Quan fa que percebo
que la llum no és l’adequada?
Que alguna cosa dintre meu s’ha trencat?
Dret aquí, sense notar res.
Quan fa que estic marxant?
No ho sé.

Novel·la

Com en cada literatura, la preferència per uns noms, per uns poetes, no n'exclou d'altres que pertanyen a la mateixa generació (o també a altres generacions). La literatura permet aquesta relació de poder quedar fascinat, d'emmirallar-se en autors de tendències molt diverses. Jacek Gutorow és un d'aquells autors en què trobo ressons propis que poden funcionar de vegades com a guia.
NOVEL·LA

La ficció avorreix. Però què en queda?
L’olor dels gessamins a l’habitació a l’alba?
Fins i tots els simples fets creen un argument,
el final del qual significa una marca de mal temps.

La llengua és un somni del qual et despertes
en la llengua. O potser és a l’inrevés?
Potser el somni és la llengua del qual despertem
directament en el somni? Una neteja en la pluja

que colpeja el seu text al vidre.
Els gessamins es marceixen en la foscor.
I la foscor és el cel reflectit en un prat
després d’una inundació. Vine, mira

el mirall que frega el camí –
n’hi ha prou amb treure el fil princip…

Czesław Miłosz. Tierra inalcanzable

Acaba de sortir a les llibres una nova antologia de poemes de Czesław Miłosz que he traduït al castellà. L'editorial que la publica és Galaxia Gutenberg i recull una àmplia mostra de la poesia de l'autor polonès, un dels poetes més importants del segle XX. N'he fet també la selecció i hi he escrit un pròleg. Aquesta edició té força diferències en relació a l'antologia del mateix autor que vaig traduir al català ara fa uns anys. En primer lloc, abraça des del primer llibre que va publicar fins al darrer, ja pòstum, és a dir, des de 1930 fins a 2006. Inclou poemes com el sensacional Orfeu i Eurídice, que va escriure arran de la mort de la seva segona dona, Carol Thigpen, i que es va publicar l'any 2002. La selecció és també diferent. En conjunt, un volum de més de 430 pàgines en què he treballat últimament. El fet d'haver-lo traduït anteriorment no representa en cap instant una facilitat, ja que cada llengua demana les seves pròpies estructures. Però sí que he de…

Recorda

Un nou poema d'Ivan Kordić



RECORDA

Recorda-ho tot. Mira un altre cop
la casa, el carrer, l’arbre.

Inclina’t, acaricia l’herba com un gos,
humiteja’t els llavis, no reprimeixis les llàgrimes.

Fes aquest pas, alça la mà.

Somriu,
colpeja la paret amb el cap. Nota el dolor.

Potser faràs això per darrera vegada.

Adéu a Josep M. Güell

Acabo de rebre un correu en què m’anuncien la mort del gra traductor del rus Josep M. Güell. El vaig conèixer personalment fa uns 8 anys, en ocasió d’una trobada que li organitzava l’Associació d’escriptors de Tarragona. Vaig estar xerrant diverses vegades amb ell, em delia per escoltar totes les anècdotes que enfilava sobre les seves experiències amb els llibres, i amb les persones, a l’antiga Unió Soviètica. I ara, ens queden les paraules en els llibres de Dostoievski, principalment, però també de molts altres autors russos. Un grandíssim traductor que, malauradament, ha estat una mica oblidat.
Per a aquella trobada vaig escriure dos textos sobre Josep M. Güell, penjo aquí el més breu (no acostumo a penjar textos llargs al blog) com a homenatge al gran traductor, a la meravellosa persona que va ser Josep M. Güell. Ens veurem de nou a les pàgines que desxifraran els nostres ulls.

*** “En posar-me a descriure els esdeveniments, recents i força estranys, que tingueren lloc a la nostra ci…