Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

Palimpsest

Predrag Bogdanović Ci (1944) ha estudiat Teoria de la literatura a la Universitat de Belgrad. Els seus poemes acostumen a aparèixer en les antologies de poesia sèrbia contemporània, tant al seu país com a l’estranger.

PALIMPSEST
En el meu rostre uns monjos van esculpir el seu.
Les arrugues van ser esborrades. Una boira se m’incrustava.
Destrament, van escriure la teva vida en les meves formes.
Un riure inesperat, sense motiu, et recorda que encara visc.

Cracòvia - Bydgoszcz. De nit

Jarosław Jakubowski (Gdańsk, 1974). Ha estudiat arquitectura tècnica i ciències polítiques. Ha publicat set llibres de poemes.

CRACÒVIA – BYDGOSZCZ. DE NIT
El tren és ple de soldats (tristesa de color caqui). Esquemes confusos de mecanismes amagats: la xarxa de trens polonesos cobreix el país amb enginyosos enllaços de brutícia i cansament.
M'he perdut en aquest exèrcit, i en qualsevol moment poden desenganxar el meu vagó. No pressentiré res, tan sols que més tard no hi haurà gens de llum i farà cada cop més fred.
Per sort, aquí ja estem tots mobilitzats, la guarnició vetlla com un enorme gos negre, el vent caporal els fa suar fel, reconeixement, crida, i en callar, percebem que la guerra és ben a prop.

Visita

Kajetan Kovič, poeta, narrador i traductor, va néixer a Maribor en 1931. Publica els primers poemes l'any 1948 en una revista, i cinc anys més tard és un dels autors del llibre col·lectiu Poemes dels quatre, una publicació clau en l'evolució de la poesia eslovena contemporània. Els autors que l'integren, Ciril Zlobec, Janez Menart, Tone Pavček i el mateix Kovič s'enfronten al realisme imperant en l'època i proposen un tipus de poesia de caire més intimista. D'aleshores ençà, la seva obra poètica s'ha ampliat amb més de 14 llibres. També ha publicat narrativa i llibres per a infants. Ha traduït poesia de l'alemany, el francès, l'hongarès, el txec, el serbocroat i el rus.

VISITA
En memòria de Sandor Weöres

No visiteu els poetes vells. Les seves llargues soledats flueixen més difícilment que el vostre temps vertiginós. Al seu front no resplendeix l'esclat de la cinquena edició de les seves obres completes. Claven la seva mirada esmorteïda en els quaderns car…

El dia s'estava acabant

Joanna Wajs va néixer a Varsòvia en 1979. És poeta, prosista, crítica literària i traductora, principalment de literatura italiana. Ha publicat un llibre de poemes, en 2005, i entre els autors que ha traduït hi ha Italo Calvino o Dino Buzzati.


EL DIA S'ESTAVA ACABANT

passàvem per una prada el dia s'estava acabant
i la terra tremolava sota el pes de l'estiu
ens érem alternativament propers i desconeguts
com mai fins aleshores

per un instant ens va mirar una llebre grisa
i quan va desaparèixer en el blat movedís
s'endugué amb ella el que va veure qualsevol cosa
que volgués dir això el fum sec de les fogueres la verdor
fangosa de l'estany i nosaltres si és que vam ser tant
importants com la boira del camp

potser en els seus ulls es difuminà aquesta imatge
- un migdia d'estiu, dues persones, el blat-
o potser eternament creuarem la prada
i res no canviarà en aquest retrat doble
per molt que vulguem

Vasko Popa

Branislav Prelević (1941) va estudiar a Belgrad. És poeta, narrador, assagista i traductor. Ha publicat diversos volums de poemes i tradueix poesia del portuguès i de l’espanyol. He triat el poema per l’homenatge que fa l’autor a un dels poetes més importants del segle XX, de qui encara no tenim ni una sola traducció (com de tants i tants altres excel·lents, i fins i tot m’atreviria a dir imprescindibles, poetes).


VASKO POPA

Aquesta llengua és transparent:
hi resplendeix el cel,
expressat, copsat en la paraula.
El seu passat és misteriós.
Els seus records, el cap d’un llumí
que encén una mà invisible.

Tot ja ha estat escrit.
Les cobertes d’aquest llibre
giren incessantment
al voltant de l’eix del seu propi llom.

Seria de doldre posar un dit a la paraula,
interrompre la lectura,
capgirar el curs del sol.
En aquesta posta s’amaguen totes les albades
que no es veuen quan l’ombra del silenci
es projecta en el sol.

Aquesta llengua es completa en si mateixa
sense deixar cap altra petjada
fora dels camins impre…

On ets?

Dragan Dragojlović (1941). Escriptor serbi. Llicenciat en econòmiques. El seu primer llibre va sortir en 1974, des d’aleshores ha publicat més de 12 llibres de poemes i ha estat traduït a diverses llengües.

ON ETS?
Potser has marxat al Nord a algun país ric amb els nous emigrants d’Europa del Sud? Potser has marxat per buscar una pàtria millor? No ets enlloc.
Potser has marxat allí on les estrelles són unes altres, on no se senten els cants dels recollidors de rosada, on el matí no fa olor de record?
Potser te n’has anat a la lluna on els enamorats no parlen sinó que garlen.
Potser has tornat allí on tot va començar, als anys que passen la tristesa de contraban sota la nostra finestra, allí on el silenci uneix una mà amb l’altra, el passat amb el futur?
Allí on el nostre amor va construir la seva casa en què mai no viurem.

Compro formatge, canvio oli

Un poema de Janusz Szuber que ha sortit publicat al darrer número de Zeszyty Literackie. L’evolució d’aquest poeta és molt interessant. En un primer moment, dóna la sensació que s’acosta a un discurs net, a la simplicitat de l’expressió en poesia. Però és una il·lusió. Cada cop més els seus poemes esdevenen més difícils de traduir, ja que el seu món esdevé un microcosmos molt particular.

COMPRO FORMATGE, CANVIO OLI
Compro formatge, canvio oli. Entro les dades personals als formularis. Dormo i somnio. Com cadascú, algú individual.
A ells, és a dir, a mi, se’ls esmuny la pluja en els vidres dels anuncis. El jazz ardent, el blues superb. L’aspiradora recull burilles.
L’herba verda, les llambordes rosades. La baieta llepa les rajoles de marbre. Inesgotables en els seus rombes de la definició euclidiana.
I què en traiem, de tot això? Com un emplastre allí on fa mal un poema que, a falta d’una forma definitiva, ell mateix és la forma.

Sobre Danilo Kiš

Tothom queda sota la influència del que llegeix, fins i tot del que és una porqueria (i es pot defensar la tesi que allò que ens repugna exerceix una influència més gran que allò que ens atrau). Tanmateix, per definició, les influències reculen davant el talent, esdevenen un segon violí. Tots hem llegit Babel, Borges i Schulz, però és Danilo Kis qui ha escrit Jardí, cendra, i no nosaltres.
Josif Brodski: Conferència sobre Danilo Kiš

Entre una confessió

Natalia de Barbaro (1970) és poeta, i psicòloga de professió. Publica regularment als Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris).

***
Entre una confessió i una altra les pauses són cada cop més llargues. On ets aleshores. On ets: et veig a l’habitació, seus, rígid, d’esquena a la finestra. Ni tan sols no intenten entrar-hi: deixen la safata al llindar, truquen i no esperen, se’n van per on van venir. Les píndoles, trossos de diaris, engrunes volen lents per la finestra, aterren a l’altra banda del portell, capgirats. Cada dia vora les dues el sol comença el seu recorregut ardu i indiferent: primer el tamboret sota la finestra, el paper de la paret, la taula, la pinta, la catifa i el llit:
i finalment arriba el teu torn. Un moment per a la batalla, un moment per a la batalla perduda, un moment per a la batalla perduda sempre però mai no abandonada mantenen la llum i la memòria, les coses bones, el somni, la tendresa.

Sant Francesc

Veronika Dintinjana (1977). Poeta i traductora eslovena. Des de 2002 publica els seus poemes en les revistes literàries més prestigioses d’Eslovènia. L’any 2008 apareix el seu primer llibre. Quant a la traducció, centra el seu interès en poetes nord-americanes com Muriel Rukeyser o Louise Glück.

SANT FRANCESC
creix vers el cel fins que esdevinguis un arbre
ple d’escollida pluja i de tendra terra
què et podrà fer el vent quan la flor et cobreixi?
la singularitat és el teu ceptre
ni l’or ni la plata no donen el seu cos a una taula, a un llit
i quan els ocells s’adormen a la teva capçada, i deixes de moure’t
un alfabet de signes substitueix el silenci

Aspectes d'una ciutat de l'Est

Acabo de tornar del meu passeig, d’uns 30 minuts d’anada i el mateix de tornada, tot i que en les condicions que tenim ara, una mica més. Fa quatre dies que no pugem dels 12 graus sota zero. Ha nevat també a ratxes intermitents. Aquesta nit sembla que ho ha fet. Avui, diumenge, ni les màquines llevaneus ni els veïns no s’apressen a retirar la neu, que cruix sota les sabates amb un so inconfusible. Recordo que fa anys vaig escriure el poema “Aspectes d’una ciutat de l’Est”, tot pensant durant algunes passejades. El poema s’inclou a Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2005). Hi he introduït algun canvi respecte la versió publicada.

ASPECTES D’UNA CIUTAT DE L’EST
(i)
El sol, com un infant que juga a fet i a amagar, s’esquitlla per les cortines. Més aviat el que hi ha és una vaga llum barrejada amb una boira densa com el cotó. Et despertes abans que et molesti el despertador. Els llençols fan olor encara de somnis trencats. Penses: aquesta absència de persianes és com una lluita secreta contra un…

Tot a la vora

Piotr Kępiński (1964), ha ocupat diferents càrrecs en prestigioses revistes culturals de Polònia. Ha publicat sis llibres de poemes i alguns llibres d’assaigs en què fa una anàlisi de poetes que pertanyen a la seva mateixa generació.

TOT A LA VORA
en els vagons amb les ungles d’un adolescent
en els vagons restaurant amb cortines que pengen de gomes de calces
en corredors a la vora d’aquests corredors
entre un cop ben fort a la porta que duu als mateixos llocs
i un altre cop que l’obre a un altre espai
retalls de ficció a les pestanyes tot

Fotografies

Acabo de veure que els amics de Papers de Versàlia, aquest excel·lent projecte que hauria de tenir molt més ressò, han tret el darrer número de la seva col·lecció de plaquettes. El títol és subjugat per les dòcils arrels, sobre el desarrelament. Hi he col·laborat amb el següent poema. Us podeu descarregar tot el número aquí.

FOTOGRAFIES

I així arribem a la ciutat buscada, en les converses vora el volant i tu fent fotografies pel camí que quedaran en carpetes meves.
La ruptura es fon en aquests records, trossos d'imatges que de sobte surten dels llocs més inesperats. Són escorpins. Sotjant sempre amb l'agulló a l'espatlla.
I són fotografies emmarcades pels límits d'un parabrises. Amb la imatge d'un volant que ara ja no condueix enlloc, blocat per sempre en el desglaç de la memòria.
Sí, arribem a la ciutat buscada, a la teva ciutat, que sempre em rep oberta, amb uns braços que m'empenyen a llocs que acabaran en carpetes.
Només els trasllats els descobriran, fent-los molt més llargs…

El supervivent

He viscut entre diferents tradicions, que m’han ofert la possibilitat de conèixer altres llengües, altres autors. La meva tradició s’amplia amb cada nou llibre que m’arriba a les mans. I trobo afinitats amb poetes que no pertanyen a la meva mateixa llengua. I així creo la meva pròpia tradició transfronterera. Sense cap dubte, Paulo Teixeira forma part d’aquesta tradició, d’aquestes afinitats.


EL SUPERVIVENT
En té prou amb el món fundat en el silenci. Vigilat tan sols per les aus, el moviment d’un animal ocult entre el fullatge, deixa al terra la seva petjada de supervivent com un segell prehistòric. El defensa un sentiment. El paisatge que reneix al seu torn el consola del que veu, en despertar tot alçant,
la pedra del seu somni, el cap del coixí. Ningú no es creua amb ell; ningú, en veure’l, el saluda amb el cap. Comptant en va les síl·labes del nom, la malesa trenada d’un record li és un bàlsam per als sentits. Li creixen els cabells que li freguen les espatlles en una carícia. El verd collit d’un…

Visita

Un altre poema de Bartosz Konstrat.

VISITA
Me’l vaig trobar a l’escala, a punt de sortir. Com va? Feia dies que no et veia. Les jaquetes fregaren en passar, però no li vaig donar la mà. I tan sols als pulmons vaig notar una tremolor sobtada.
Evidentment, ho podem deixar: tot va bé, tinc una nova feina. Evidentment, ho podem deixar: voldria que finalment ho deixessis estar.
Quan vaig sortir, encara no hi era. Un gos bordava tancat al lavabo. Vaig pensar, per què m’obligues a fer-ho, d’on ve aquesta manca de tacte? Però no vaig fer res.
Va guanyar algú, o va ser un empat?

Nosaltres

Un poema de Kārlis Vērdiņš, en aquest cas, una selecció d'un cicle de poemes que també vaig fer a Ventspils.

NOSALTRES
2
Hivernem en la calor i en la llum, agafem de casa objectes esmolats i fràgils. Cap fórmula inesperada, cap gest sobtat, en la tova foscor ens esquitllem mútuament en nosaltres per despertar-nos al matí en un llit ple de rajos esquerdats.
4
Plens de salut i encara en vida les converses, plenes de felicitacions, ens mantenen: “Espero que algun dia siguis feliç” abandonen el teu Job el Dia de la mare, carbó de sucre al tió, ous per Setmana Santa.
8
Vaig parlar amb mon pare, vell, a casa seva, plena d’andròmines. Em va preguntar: “On aniran a parar les meves coses, els estris i la resta de ferralla quan mori?” Li vaig contestar: “Al mateix lloc on aniran a parar algun dia els meus llibres”.
10
Alguns busquen una feina; altres, casa; i encara uns altres, un nou amic. Les cares són tristes, i la factura del telèfon, immensa. Que el dur destí et reveli l’art de viure: no diguis penjaments ni …

En un somni retorno a Belgrad

Un altre poema de Donatas Petrošius.

EN UN SOMNI RETORNO A BELGRAD
He reflexionat amb les butxaques cosides. En pensaments recorro els contorns d’un mapa, abandonant-ne les ciutats, i els seus noms on tot el que hi ha és de meitats del segle XX turisme d’aquarel·la amb torres de rellotge per estrenar, bústies bloquejades plenes de sobres buits.
Miro com si no m’ho cregués – els rellotges s’han posat en contra meu. Els vianants passen més ràpid que ràpid, com si irradiessin alguna cosa més que ells mateixos.

Dharma Kaya

Un altre poema d'Artūras Valionis que facilita una altra perspectiva vers la seva creació.

DHARMA KAYA
I
qui sap si algun cop domaren aquest foc dolorosament mosseguen les seves llengües entrenades marcant les mans les puntes dels dits i la cara si s’hi està massa a prop
minuts quan l’acolliment del racó s’escampa en els ressalts sobresortint del foc
rellisca entre els dits
(havent llambrejat no no pas amb el cop d’un llamp el somriure d’un animal salvatge sota l’ungla que ara somnolenta descansa)
i ja no és creat
és tan sols un temps plujós tan sols els llops surten a caçar

II es tanca lentament el ganivet de les dents d’un gos famolenc
les piràmides de sorra apagant-se apaivaguen el paladar famèlic de l’alba

III
un bot curosament apedaçat un enfonsament no aturat en la superfície de la forma oval al mirall que s’aparta de les riberes bronzejades
dues banderes multivocals onegen a l’aire, una vers l’altra vers la closca dels cargols empolsimada de carbó de sorra
amb les pedres troba amb les pedres segueix
rere les …

Bon vespre, senyor Gauguin

Ja de tornada a l'estimada Cracòvia, que retrobo en una esplendor gràcies a un temps que no m'esperava pas, encara que, tal com anuncien, pot canviar aviat. I pot ser que arribi l'estimada neu, que ens ajuda a passar les hores de foscor. A la ment, encara ressonen els poemes que vam fer a Ventspils. La realitat de la vida quotidiana no pot desplaçar el llenguatge, les construccions amb què s'ha conviscut intensament durant uns dies. Segueixo amb alguns dels poemes que van sortir a la trobada letona. I amb una poeta del país, Ingmāra Balode.
BON VESPRE, SENYOR GAUGUIN
  (també titulat: Noli me tangere.
                                                                                                                            1889. Oil on canvas.
                                                                                                                            Narodni Gallery, Prague.)





Busco una manera per morir i viure a la vegada,
vaig néixer, vaig obrir la boca i ja …