Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2009

Al cap d'un temps trobes

Fa uns dies vaig presentar un poema de Miłosz Biedrzycki. La seva poesia marca moltes vegades l'estranyesa d'enfrontar-nos a un món que intentem desxifrar. D'aquí que les dificultats lingüístiques i els salts en el pensament siguin trets propis de l'escriptura de Biedrzycki.
AL CAP D'UN TEMPS TROBES
(Alexandria ad Aegyptum)


A T. B.

Al cap d'un temps trobes a la butxaca un de cinc,
arrugat, cinc lliures egípcies (hamsa ginija),
un bitllet verd blau que alguns cops
es torna vermellós. De la suor? No ho saps.
No es tardava tant amb aquella locomotora com un drac.
Després temps i temps caminaves al llarg del moll,
tota l'estona en l'embull de la ciutat, confonent direccions,
(Qui ha dit que a la part de dalt dels mapes hi ha el nord?
Ningú, però n'estaves del tot convençut),
per sortir finalment d'entremig els blocs polsosos
vers la llum! El blau! Esquitxos de les ones a les roques!

Al matí, en un vent com fred cotó fluix humit,
a la cafeteria t'equivoques i d…

Arquetipus 5 (Hospitalitat)

Arquetipus 5Hospitalitat

Anem vers una gran taula
tallada de trossets de somni

i de records d'algú
que ja fa temps que no hi és

Les dones la cobreixen
amb els seus cabells,

el cel és just sobre nostre,
com un gran arbre,
ple de fruits i de vent

Tots som sense rostre, lleugers com plomes

El nostre món ha quedat buit,
quan seiem davant l'abundància a les taules

sols els ocells nien
en les llargues portes blanques dels núvols

Arquetipus 4 (Joc)

Arquetipus 4Joc

El dia estava preparat
per jugar

en el cel blau ha sonat
el cercle pàl·lid de la lluna

la claror s'ha escapat rere les clivelles
en pisos foscos

hem lligat en llargs bastons
les cordes dels raigs del sol

i hem adornat les fletxes
amb els cants amorosos dels ocells

que han vingut de les cases
els hem abatut tots

hem escombrat fulles florides de sang
i ens hem rentat les mans a l'herba

després hem callat
juntament amb els arbres

Arquetipus 1 (Gent)

Molt poca informació he pogut recollir de Franci Novak, tan sols que ha publicat els seus poemes en el darrer número de la revista Literatura, i també que té aquesta pàgina web, sòbria però estèticament ben treballada. Amb aquest primer poema, iniciem un petit cicle de breus poemes sota el títol comú d’Arquetipus.


ARQUETIPUS


Gent

Nit
el vent murmura entre les fulles

els animals
tornen dels jardins d'estiu
i graten els nostres troncs
quan tornen als seus caus

ocells dorments es mouen
en les cortines xiuxiuejants
de fosques capçades

somniem,
com ens miren
des de les cases
vora els jardins
cares humanes del tot blanques

Carrer a Cracòvia

Els amics de Papers de Versàlia acaben de treure una nova plaquette. El tema que vehicula els poemes és la ciutat. És tot un luxe poder compartir pàgines amb la resta de poetes que apareixen en aquest darrer lliurament. Hi vaig col·laborar amb un poema. Ara que escric des d’una ciutat on cada passa és un ressò i mena a ecos literaris, però que un pot oblidar del tot i passar el temps reflectint-se en el Sena que flueix i flueix, torno amb el text publicat a Papers de Versàlia a la meva Cracòvia, a les cares reflectides al Vístula, als carrers d’altres ecos que només la imaginació pot fer reviure.

CARRER A CRACÒVIA

Enmig del Renaixement, con si no fos una sola idea.
Els rètols, els passejants, enmig d'edificis que silencien
la història, o els ulls que no la volen veure, com l'infern
en una americana que hem deixat abandonada a l'armari.
Uns ulls de passió, aquesta sí que no s'amaga, es mostra
com un producte sempre nou en la fira del xarlatà.

Els ulls s'adapten, no agafen e…

Memòria

Un altre poema del primer llibre de Sławomir Elsner, amb el qual directament ha estat seleccionat en el grup de finalistes per al premi Nike a Polònia.


MEMÒRIA

1.
Aquí, a la terra, hi ha l'arrel que no es pot
arrencar. Per allí es torna a la vida passada.
De la infància tinc tan sols dies esquinçats
i una cicatriu a la cuixa.


2.
Fa dos anys que Marek va morir a Bèlgica
i de vegades el somnio viu com si fos el meu cap
a la feina. És allí que em vingué a veure abans
de marxar, i intentà tocar una guitarra 
desafinada. Vam beure te verd.
Com a comiat.


3.
Em vaig aixoplugar – així em quedaré molt temps.
Encara tenen cara la meva mare i el meu pare.
Cares que després s'esfumaran com les dels companys
de primària. Les seguiré veient en somnis
com estranyes.

Vesprada

Un altre poema del darrer llibre d’Anna Piwkowska. En aquest text, així com en altres del mateix llibre, no puc deixar de veure alguns ressons del to característic i de la construcció del poema d’altres poetes polonesos com Adam Zagajewski. És un tret nou en aquesta poeta que ja comença a tenir una obra consolidada.


VESPRADA

Quan ja ho han vist tot:
el contorn d’una avinguda de carpins a l’alba,
grisos esquirols al parc alçant la boira de fulles ataronjades,
el sol d’octubre fortament lluminós, baix,
els carrers de Manhattan i les cafeteries a Orléans,
un estiuet de Sant Martí a la Xina, quan un d’ells mirava
un nen que jugava amb un vell cordill, i l’altre
en un altre continent donava de menjar a un pardal gris,
quan estudiaren història i filosofia,
escriviren poemes i reportatges bells com poemes,
moriren, s’alçaren, veieren la mort d’altres,
treballaren dur sobre les frases i les paraules,
dubtaren, esperaren un senyal, i no hi havia cap senyal,
i quan els arribà la felicitat que segur ja no hi h…

Potser

Miłosz Biedrzycki (1967) és poeta i geofísic. Va néixer a Koper (Eslovènia) de mare eslovena i pare polonès. Escriu en polonès. Ha publicat 8 llibres de poemes. Els últims 12 anys ha estat vivint entre Cracòvia i Aràbia Saudita.



POTSER

Secs pals, espines, potser un cartró vell: fogots.
El cel que va creixent des de l'est
avui era ostentosament buit.
He imaginat que al llarg del camí
han posat cactus mexicans.
Però no hi havia cap cactus.
Ni tan sols tenia el tros d'una capsa de llumins
per poder fer foc si fos de sobte necessari.
Potser t'estimo més que no pas aprecio,
no sé del tot com es pot apreciar
les parts esmolades i sortints que em tallen
des del centre en els cinturons. O altrament:
t'aprecio i et respecto, però hauria de viure
algun lapsus linguae espiritual
per poder confiar en tu un altre cop.
Evidentment, intento ficar-m'ho al cap, perquè
confiaré en tu, a l'instant, sempre. Tanta pols
d'aquesta s'ha fotut el filtre de l'aire:
havia de ser color crema com …

Massa poc clar. Desaparició

Maciej Melecki va néixer en 1969. Ha publicat quatre llibres de poemes. Viu a Mikolów.


MASSA POC CLAR. DESAPARICIÓ

J. G.


Una agradable repetició de l'estiu. Algunes fotografies
a les meves mans, en què la cara tan coneguda 
de qui me les ensenya està fixada ja per sempre. 
Unes ones i uns arbusts massa poc clars, com també
l'herba a les dunes; unes vorades tallades en alguna
estació de servei. Cabells pèl rojos, una pell de cirera,
un fulard vermell i una boleta de porcellana al coll.
Sec i a la llum de la bombeta intento encabir-me
en aquests pocs centímetres de superfícies. A l'altra
banda de la finestra hi ha ombres, aspres arestes
de les cases, portells que donen cops del fred. Allí 
davant dels ulls desapareix tot d'una cada fotografia.
Les miro de nou, reviscolo les arrugues de les galtes.
No en deixo cap, volent entrar en aquestes plaques lluents.

Neu a les sabates

Ana Ristović (1972) és poeta, assagista i traductora. Els seus llibres han estat molt ben acollits a Sèrbia. Ha guanyat diversos premis, tant a Sèrbia com a l'estranger, com el premi Hubert Burda a Alemanya. Els últims anys, ha viscut entre Ljubljana i Belgrad. 


NEU A LES SABATES

Una casa no es construeix acumulant coberts,
encara que una cullera de més
algun cop va bé.

Una casa no es construeix de cortines noves,
tot i que algun cop
hem de protegir-nos amb teles
de les mirades dels altres.

Perquè una casa sigui una casa
necessites moltes coses
a les que puguis renunciar
de grat.

Escolta el que diuen els esquimals:
per construir un bon iglú
has de dur durant molts anys
neu a les sabates.

I una agulla de cap, oblidada
al coll de l'abric,
ben a prop de l'artèria.

Dissabte al matí

Andrzej Stasiuk (Varsòvia, 1960) és conegut sobretot com a prosista. Una de les veus més interessants del panorama contemporani polonès. Ha publicat un sol llibre de poemes, en 1994. Actualment, viu a Czarne. Des d'allí, dirigeix una editorial (que porta el mateix nom que el poble) on publica una llista d'autors que configuren un nou mapa de la literatura centreeuropea.


DISSABTE AL MATÍ

Em despertà la pluja. La galeria estava fosca
i relliscosa com una coberta. No feia falta
treure el cap del sac de dormir per saber
que el camí s'havia convertit en un riu.

Vaig pensar en vells velers ferrats de llautó,
en els bots plans que morien en la sorra,
en els bergantins pirates podrint-se en els molls de la infància,
en tots els vaixells inactius, llestos.

Un tro em va expulsar del meu catau
gran com una balena que es posava entre els turons.
Els mussols banyuts s'envolaren seguint els peixos.
Vaig encendre un foc enmig de l'illa i em vaig convertir en un nàufrag.
I com qualsevol nàufrag…

Habitació

Com anunciava en l’entrada anterior, presentem el nou llibre d’Anna Piwkowska, La tintorera, publicat en la prestigiosa editorial Znak. És un llibre un pèl irregular, conté alguns poemes interessants, però no assoleix la força d’altres poemaris anteriors, com Po (Després). Encara que hagi sortit publicat en una editorial de renom, altres llibres, com el que ja vam presentar de Marzena Broda, publicat en una editorial molt més petita i amb una distribució molt més deficient, conté uns poemes molt més ben treballats i aconseguits. El que més em sorprèn d’aquesta edició del llibre són les paraules de l’editor amb què s’intenta vendre el llibre (allò que fan contínuament els americans amb els llibres de poemes, o les faixes que cada cop són més presents en les nostres edicions). Les paraules són les següents: “Tot llegint aquests poemes bells i sensuals, he sentit de manera ben clara que la poesia és de gènere femení. Feia temps que una dona no m’agradava tant”. Realment, no és la millor …

[diamant]

La casualitat em mena un altre cop a l'excel·lent blog de traduccions de l'Abel Murcia. I aquest cop, per partida doble, sense haver-ho comentat abans, coincidim a penjar dos poetes (curiós com el llenguatge informàtic ens du a situacions força insòlites semànticament, i ens obliga també a replantejar la nostra llengua. Aquí, a més, podríem aprofitar i fer-ne una metàfora doble, penjar com a exercici de traducció, una mena de sentència que imposa el traductor al nou text).
La coincidència ve del fet que habitualment tenim els textos traduïts ja d'abans, i l'ordre en què després apareixen respon a estímuls que, pel que fa a mi, són difícilment analitzables. Els poetes que coincideixen són Adam Wiedemann, de qui ja hem presentat algun altre poema, i després Anna Piwkowska, en ocasió del seu darrer llibre publicat en una editorial de renom, Znak.



[diamant]


Potser no és una illusió que la vida sigui recollir
gradualment arguments, o més aviat desempallegar-se'n.
Naixem amb …

Excavació

Sławomir ElsnerEXCAVACIÓ

La tristesa és un fèretre buit. El sol em porta
a la ment la mort. De debò un es pot conèixer
si furga en la terra. És un sentiment de pèrdua,

que es farà més profund com una excavació 
en uns fonaments nous. Aquí alçaré una casa 
amb finestres que donin al nord. I hi haurà un incendi.

El foc indiferent en digerirà les entranyes
que no oposaran resistència.

El noi (3)

Adam Wiedemann va néixer el 1968 a Krotoszyn. Ha publicat quatre llibres de poemes, i dos llibres de contes. Tant aquests darrers com el llibre del que prové aquest poema, que podríem traduir com Càrrega lectiva han estat nominats al Premi Nike, el més prestigiós de les lletres poloneses.


EL NOI


3

A causa dels trasllats no tenim mobles vells
i els nous ja no estan de moda i han caigut
en desús, ens fan molta més vergonya que no
ús, encara que aguantin, molt pitjor.

Es diu que després de la mort ens hem de desfer
de tot, però els nostres morts no se'ns apareixen
nus ni fins i tot amb la roba amb què els enterràrem,
sinó senzillament amb la roba que portaren sovint.

Ens sentim com un mobiliari permanent de la realitat
i és així com ens tracten. Algú entra, s'instal·la
en aquests poemes, no li cal res més, i a nosaltres
tan sols ens cal que ja no quedi més temps

Fingeix que no hi sóc

Sławomir Elsner neix el 1976. Viu a Olkusz. Antípodes és el seu primer llibre. Abans d'aquest, havia publicat una plaquette. És un dels autors formats a la fàbrica de Biuro Literackie, una editorial que està tenint una enorme presència i influència en la poesia contemporània polonesa. Es va crear sota els auspicis d'autors que no seguien les poètiques dels grans autors polonesos, fins i tot, s'hi contraposaven. Entre els autors més destacats trobem Bohdan Zadura o Piotr Sommer, que ja han aparegut en aquest blog. Els referents, els hem de buscar en la poesia americana, principalment en Frank O'Hara i en John Ashbery. Després de constituir-se com a fenomen independent, a partir d'un festival poètic que organitzen a Wrocław (en un inici era a Legnica), han volgut anar més enllà i han creat una sèrie de tallers per a autors novells. Aquests publiquen els seus primers llibres, però un no sap fins a quin punt són originals, ja que la mà de l'editor o del poeta que c…

Villanelle

Adam Zdrodowski juga bastant amb la forma dels poemes. En aquest cas, el poema que em van enviar és una villanelle. En aquelles formes que ja ens vénen determinades per la tradició, aquesta és tan important que deixar-la de banda seria una estratègia errònia de traducció. Evidentment, l’aspecte lúdic obliga a fer certs canvis en el missatge del text original, però considero que paga la pena per conservar la sensació que transmet la forma.


VILLANELLE

Anem lleugers per dies molt més lleugers encara:
el matí és irreal; el vespre és un discurs
d’un somni oblidat però que se’ns acara.

Enmig de troncs corcats i de flors a l’empara
som al plateau. És la parla de les flors un recurs
que obliga a anar lleuger, molt més lleugers encara?

Potser. No preguntis sobre els dies encara
(algú ja ho preguntà). Al llit en el transcurs
d’un somni ja oblidat però que se’ns acara.

Hi ha coses apagant-se. Al lluny una llum clara
lluu (la lluna) i no deixa dormir. Queden els purs
mots, per travessar dies molt més lleugers…

Capseta

Al festival de París, en què compartirem espai amb poetes polonesos, també seran presents alguns poemes d’Adam Zdrodowski, un poeta nascut el 1979, i que ha publicat dos llibres de poemes.CAPSETA

Sense saber què fer amb el dia 
i la nit, vaig inventar
per a tu (i també per a mi)
una petita
capsa per comptar abans
de dormir: set, set, vuit…

Nova revista

Acaba de publicar-se a la xarxa una nova revista sobre la cultura i la literatura dels països eslaus, és la revista Est, que gestiona un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona. La podeu trobar aquí. Per al primer número he escrit una sèrie de petits apunts o reflexions sobre la traducció de poesia. L’article en concret és en aquest enllaç.

No l'esclafis amb la sabateta, deixem aquesta vespa

Un segon poema de Dariusz Suska que vaig traduir per a la trobada d'aquí uns dies.
NO L’ESCLAFIS AMB LA SABATETA, DEIXEM AQUESTA VESPA

No l’esclafis, la vespa, deixem-la estar tranquil·la,
mai no hi havia hagut les vespes d’aquest any,
cobreixen la calçada, un gran llenç groc de til·la
i m’han tapat els ulls, però no els facis cap dany.

(I no l’esclafarà un sabatot, al pare,
quan sigui la seva hora? El no res és senyor
aquí, no ho és el sol, que com si just fos ara
s’ha amagat rere el pàrking), deixa la vespa i el dolor,

anem a aquella franja d’una herba tan intensa,
aterraran els núvols, ràpid, no falta gens,
(res no ens esclafarà, el pilot bé que pensa,
ens donarà una escala de cordills transparents).

Als meus amics de pilota els agradava matar orenetes

Dariusz Suska, de qui ja n'hem fet una primera presentació en aquest blog, és un dels poetes convidats al Marché de la poésie que se celebrarà a finals d'aquest mes a París. En aquesta edició, le llengua convidada és la polonesa, però també hi haurà un accent català, ja que n'agafarem el relleu. Per a aquesta ocasió, he traduït alguns poemes que apareixeran en els propers dies.

ALS MEUS AMICS DE PILOTA ELS AGRADAVA MATAR ORENETES

Als meus amics de pilota els agradava matar orenetes,
en acabat de dinar en feien caure els nius, que queien com el sol.
Els esgarips no duraven massa, a més, s’hi reunien els gats,
a qui se’ls eriçava la cua en l’aire com si fossin cobres.
Després, els meus amics pidolaven xiclets vora els capós
dels mercedes amb números blancs a les matrícules
o comerciaven amb qualsevol cosa. Segells, monedes, adreces
de concessionaris, sortien còmics de dins els llibres.
No puc dir massa cosa a fi de justificar-me: no em vaig convertir
en un assassí d’orenetes, perquè jo…

Que no m'enfonyin a la fossa

Un altre poema de Jarosław Iwaszkiewicz. De la selecció que apareix en aquest blog no s'han d'inferir tendències dels diferents poetes presentats. Iwaszkiewicz excel·leix en la forma, en les rimes. I en canvi, els dos poemes que he traduït no tenen pas rima. Ara bé, sí mantenen una musicalitat que intento reproduir, com en aquest poema que és, en el fons, un cant a la vida.

***

Que no m'enfonyin a la fossa
que em posin en un dic

enmig del llúpol i del sanguinyol
enmig dels lilàs i dels saücs
enmig de les pinyes dels verns
enmig dels vimers dels avellaners
en els matolls dels salzes ran d'aigua

els eriçons se'm menjaran els ulls
els guillots em mossegaran les cames
les formigues em netejaran els ossos

i el crani marronós i nu
mirarà a la calta en primavera
i als nomoblidis

Peixos

Jarosław Iwaszkiewicz (1894-1980) neix a Kalnik (Ucraïna). Entre nosaltres, és molt més conegut com a narrador que com a poeta, tot i que en aquest darrer gènere també va ser una de les grans figures en la literatura polonesa del segle XX. Només cal pensar en la influència que exercí en Czesław Miłosz. Personatge controvertit i contradictori, encara que sempre ha rebut el favor de la crítica, en qualsevol temps i sota qualsevol règim polític. L'obra perdura sempre i s'imposa a l'escriptor, a l'home.


PEIXOS

No sé res dels peixos,
de com viuen en les profunditats.
Què significa la despectiva expressió
de les seves boques?

Quan els observo en fotografies
penso que es befen de mi.

O també giren cua
del tot indiferents.

Allà és tan fred
allí on viuen

al fons de les aigües

i jo també tinc tan fred
al fons de la nit.